diumenge, 25 de maig de 2014

Jane Elliott's experiment: Racisme, discriminació. Efecte Pigmalió.

Hola seguidors!! Bon dia!
He passat unes setmanes bastant durilles combinant exàmens del master, les feines, moure fils per l'estiu... Però ja he acabat el primer mòdul! Molt molt interessant!

Fa poc vaig veure un vídeo d'una educadora que em va fer recordar a una teoría que he estat estudiant... i us ho vull exposar aquí. Mereix molt la pena veure l'experiment!

Una mica d'introducció: l'educadora que veureu al vídeo és la Jane Elliott, va neixer el 1933 a l'estat de Iowa dels Estats Units d'Amèrica. És professora de primària però una gran reconeguda com a educadora i activista antiracista. 
Jane Elliott
El vídeo que he vist és el seu famós experiment "blue-eyed / brown-eyed". És un experiment que se li va acudir el dia després de l'assassinat de Martin Luther King, i el seu objectiu era que els seus estudiants entenguessin els efectes de ser un grup minoritari, ensenyar-los que tots som iguals i treure'ls aquestes rigideses racistes que a vegades es porten dins.

Clicar per anar a l'enllaç del vídeo!
El link anterior us porta al vídeo subtitulat amb anglès, amb castellà només he trobat aquest. :)
He vist molts altres vídeos de l'experiment amb joves, adults... és interessant veure com es reacciona a cada etapa.

Un cop vist l'experiment...
La conclusió final és molt clara, Jane Elliott els dona una lliçó de per vida sobre el racisme, la discriminació i sentir-se minoritari. Però jo vaig veure un clar lligam amb el famós efecte Pigmalió.

L'efecte Pigmalió el van descriure Robert Rosenthal i Lenore Jacobson el 1968, es basa en les expectatives que té un professor sobre un alumne i que aquest modifiqui la seva conducta, la manera de comportar-se (alterant factors externs) perquè les expectatives del professor es compleixin.

Dos exemples més fàcils d'entendre:

  • Si un professor creu que un alumne no arribarà als resultats, no té fe en ell, creu que és d'intel·ligència  limitada... l'alumne acaba creien que ell no pot, assumeix el paper de tonto inconscientment i no arriba als resultats mínims.
  • Si un professor creu que un alumne té molt de potencial, li fa saber que pot arribar lluny, que és capaç, o sigui que té grans expectatives per a ell, l'alumne canviarà el seu comportament per arribar més lluny perquè es creu més intel·ligent, s'esforçarà més perquè creuen en ell, en contra de les possibilitats inicials.
S'entén?

En el vídeo que us presento es veu com la professora, al indicar que X alumnes són menys intel·ligents, aquests treuen resultats més negatius i viceversa.

Per això és tan important que els professors i educadors animin als seus alumnes, no perdin mai la paciència ni la fe en ells perquè les seves expectatives afecten directament en el seu rendiment!