dimecres, 29 de gener de 2014

TAMPONS

Bona nit oruguetes bloggers!
Ho sento! Us he oblidat durant aquesta setmana passada! El meu humor ha estat com en una nòria, ara amunt i ara avall, la veritat és que la búsqueda de feina és desesperant... Cada dia enviar més de 50 CV, i que descartin la teva sol·licitud l'endemà més de 40...
Però per fi avui puc dir... que ja tinc feina (poques hores al mes, però és d'educació - ja us explicaré més coses més endavant)!!! AIXÍ QUE LA NOTÍCIA ES MEREIX UN BRINDIS! O MILLOR ENCARA, UN NOU POST! 

Benvinguts!

Fa uns dies vaig provar de fer diferents tipus de tampons! De tot tipus i diferents materials: taps de suro, de goma eva, de patata, de goma-espuma... I si llegiu fins al final, trobareu algunes idees més!

Els primers tampons que vaig provar varen ser de patata:
Necessitarem un cútex o bisturí, patates, paper i llapis per dibuixar, motlles de fer galetes i paciència!


Jo vaig triar dos motlles, en forma de cor i de lluna:
Partiu la patata, claveu el motlle i amb un ganivet o cútex traieu els sobrants de patata dels voltants. Veureu com de fàcil és, el cúter toca el metall i queda una forma perfecte!
Vaig provar amb el cor, de buidar-lo per l’interior. Això va necessitar més paciència... Però l'efecte final és molt més xulo!

Però el cor no era el més difícil, encara podia ser-ho més! Vam dissenyar nosaltres el nostre pròpi dibuix per fer-ne un tampó! MIREU MIREU!
Llavors per canviar de material ho vam provar amb un tap de suro, i tot i que és més dur de tallar val la pena esforçar-s'hi perquè aquest tampó el podrem guardar i reutilitzar les vegades que volguem!

I aquí tots els resultats junts! No cometeu el mateix error que nosaltres! El dibuix en el tampó ha de ser al revés, perquè sinó passarà com a les nostres corxeres, que el dibuix estampat està a l'inversa!

També vaig provar amb goma espuma fer uns globus, unes gavines i uns núvols... Fantàstic!!


No vull admetre-ho (i per això ho escric amb lletra petita, com els bancs i els contractes...)
però les lletres <<It's raining!>> i la llibreta PANTONE és molt... H-I-P-S-T-E-R!!! oh my god!!!! 

Què més?? Também podeu retalhar amb goma eva una figura i enganxar-la sobre un tap de suro, molt més fàcil que no pas retallar amb un bisturí el suro, veritat...
AQUESTA ÉS LA SOLUCIÓ DEL DIA, PER FER TAMPONS AMB NENS! Mireu que guais!


I com us he dit al principi... Us dono algunes idees més que m'encanten i que jo encara no he provat, però de ben segur que no tardaré gaire...

El primer és fer un tampó imitant un tall de washi-tape (si si si... tots ho esteu pensant... EL WASHI TAPE EM TÉ EL COR ROBAT! aishhhh...). L'idea l'he tret de la memi_the_rainbow, i us deixo la foto del seu exemple:
I el segon és fer segells de porexpan, que el podeu reciclar de qualsevol safata del supermercat, i tindreu uns tampons en negatiu preciosos!!! Súper vintage i també ideal per a nens, ja que no es necessita cap objecte punxant! M'ENCANTA!! L'idea és del blog mamarecicla, i us convido a què el visiteu!

Per avui ja hem acabat, espero que trobeu intéressant fer manualités amb segells, i no us encalleu! Poden sortir mil idees més! I totes sense gastar diners i reciclant! ;)

Bona nit bonics i boniques! Que tingueu dolços somnis!


La crisàlida

diumenge, 19 de gener de 2014

Quin MODEL EDUCATIU volem? _ I Tertúlia

Per fi estimats lectors... la primera tertúlia del blog Edurepte!! BENVINGUTS!

El dimecres 08/01/2014, al programa de TV3“Els matins” varen parlar sobre <<Quin model educatiu volem?>>  amb l’exconseller d’Educació Ernest Maragall i l’exconsellera d’Ensenyament Carme Laura Gil. També comptaven amb  l’opinió del mestre i exdirector de l’Escola Ginebró, i autor del llibre “Nascola. Experiències d’un mestre durant 40 anys al’Escola Ginebró”.

[Per entendre bé, llegiu-vos el post de “Lleis educatives” ;D]

Informe PISA
L’inici de la conversa la dóna l’últim informe PISA (2012), que deixa en mala posició l’educació catalana (i espanyola) en estudis de secundària sobretot. Fins ara, sempre ens havíem mantingut entre la mitjania. A més, s’interpretava una cohesió dintre de l’escola (on tots els alumnes avançaven més o menys igual) i entre escoles (escoles públiques, concertades, privades... obtenien els mateixos resultats). L’últim informe PISA demostra una pèrdua d’aquesta cohesió la qual ens caracteritzava.

L’exconseller culpa a l’augment d’immigració; el canvi social l’anomena. Aquest resultat ha donat peu a moltes opinions sobre si la LOMCE és l’antídot a aquest sistema educatiu que tenim, però Maragall afirma que la LEC ben desplegada és la solució. També puntualitza millorar la formació inicial dels nostres docents (quanta raó té aquí!! Però la formació inicial i la continuada!!)

Formació professorat
A Finlàndia, el professorat té una elevada qualificació acadèmica, amb més d’un 9 sobre 10 de promig al batxillerat. La carrera universitària dura 5 anys, i llavors fan pràctiques durant un any. A més, per ser professor, es demana una gran dosi de sensibilitat social (activitats socials, voluntariat...). Les proves de selecció són les més dures: els aspirants a professor passen proves matemàtiques, d’aptituds tecnològiques, resums de llibres de lectura, demostració d’aptituds artístiques a més de valorar-se la capacitat de comunicació i empatia. No és d’estranyar que ser mestre estigui considerat ser una excel·lència.

Per contra, al nostre país, la nota d’accés a la carrera de magisteri infantil és molt baixa (8-9 sobre 14), i només es fan 100-200 hores de pràctiques. Un dels grans problemes és que molta joventut escull estudiar magisteri per falta de vocació en algun altre ofici, a més de la ceguera que els comporta tenir vacances durant l’estiu.
(Puc entendre la impotència que ha de sentir un aspirant a professor que és vocacional veure’s rodejat de estudiants poc motivats per millorar l’ensenyament.)
I és que l’educació és l’arma més forta, més eficaç i valuosa del món!!!!

A Finlàndia, els millors professors ensenyen durant els primers anys d’ensenyament, ja que consideren que als 7 anys l’alumne es troba a la fase més manejable i és quan realitza algunes de les connexions mentals fonamentals.

Equip docent
Al programa de TV3, Ignasi Casals comentà “L’equip de cada escola ha de ser un equip motivat”.

Però és molt difícil motivar-se ensenyant en una classe amb un rang de 25/30 alumnes!! On el professor no pot ser creatiu ja que té estipulat el temari i el calendari religiosament.

Un dels nostres problemes és que el nostre model educatiu és més aviat un model de societat, com explica l’exconsellera Gil: “Les lleis educatives canvien cada cop que canvia el govern, per tant tenim lleis polítiques. I a Catalunya, són més aviat un atac”.
Té tota la raó, i cito textualment: “No s’arregla per llei, sinó per la tasca que hi ha dintre les escoles”. I és que a Finlàndia la decisió sobre el que s’estudiarà la té el municipi, llavors cada escola en particular i finalment el professor: existeix una autonomia que permet educar a cada nen/a versus les seves necessitat individuals.

Ensenyament individualitzat
Molt bonic i molt fantàstic, però a Espanya hi ha la falsa creença que tots els nens/es són iguals i han d’aprendre el mateix i de la mateixa manera, i per tant passar pel mateix coll d’ampolla... Gran error! Aprendre bé la base és fonamental des del meu punt de vista, i si a un alumne li costa sumar, no hauria de passar a aprendre a restar o multiplicar. Al meu entendre no existeix un nen lent o que li costa aprendre, cadascun té el seu moment d’aprenentatge i no trobo bé aquesta manera d’encasellar. Si un tema no s’aprèn avui, l’aprendran demà!!






























Fixeu-vos: a Finlàndia, l’educació obligatòria comença als 7 anys, sinònim que els nens/es comencen a aprendre a llegir als 7-8 anys!!!!!
A més tenen menys deures per fer a casa, que els permet realitzar altres activitats: sobretot esportives i musicals.
I l’anglès, es comença als 9 anys. No hi ha pressa, tot i així als 18 anys el seu nivell és més alt que el dels espanyols (que aprenen anglès des de ben petits).

La família també educa
Un punt clau, la pedra filosofal de l’educació, és encaixar tres estructures: la familiar, l’escola i l’ús dels recursos (biblioteques, ludoteques, cines, teatre...).
No tenir com a principal responsable de l’educació l’escola, sinó que on primer s’ha d’educar és a casa, cada dia. Amb bons hàbits, perseverança, ajudant a fer els deures, dedicant temps als nens fent servir els recursos públics (llegir un biblioteca, visitar museus,... generar inquietud cultural molt lluny de les videoconsoles i la televisió).

Puc entendre que els horaris laborals no són compatibles amb temps per dedicar als fills a repassar el que han après a l’escola. Tot és un peix que es mossega la cua: Els espanyols, els catalans, hem de treballar més hores per tenir els diners per pagar una bona educació, però no tenim temps lliure pels fills. En canvi, a Finlàndia, treballen menys hores perquè l’educació és totalment gratuïta fins la universitat (inclòs els llibres, menjador, i activitats) amb la qual cosa inverteixen molt més temps en atendre als fills.

Èxit escolar
I la gran pregunta és, si els finlandesos comencen més tard l’escola, no aprenen una llengua estrangera fins als 9 anys, fan menys hores lectives i tenen menys deures a casa, perquè tenen més èxit escolar?
Només tenen un 8% d’abandonament escolar! I a Espanya, 1 de cada 3 nens/a deixa l’escola secundària obligatòria! Perquè?

Què estem fent malament? Què hem de fer per millorar?
I també us pregunto:
Creus que milloraria el nostre sistema educatiu amb l’aplicació de la LOMCE?


Espero que us animeu a opinar!
Sobretot mestres i professors de primaria i secundària, il·lumineu-nos!!

dimecres, 15 de gener de 2014

Gràcies!!

Això rutlla companys/es!!

A finals de setmana, com sempre, penjaré la Iª tertúlia sobre "Quin model educatiu volem?", però no em puc estar d'escriure com de contenta estic!

Dos blogs han parlat d'"edurepte" i els hi he d'agraïr!!

Un, és el bloc oficial de l'Escola Empordà, una escola de formació de premonitors, monitors, directors, entre d'altres! Han estat pioners a Catalunya, juntament amb dues escoles més, en l'instauració del nou pla d'estudis aprovat per la Generalitat de Catalunya!

I el segon blog, és el d'Educadors/es de Girona!! On podeu trobar un munt de recursos: sobre dislèxia, TDAH, transtorns de l'aprenentatge, lleure… i també podeu descarregar el .pdf del llibre "21 Contes per educar en valors"!! 


Només puc dir-vos: MOLTES GRÀCIES PER CONFIAR AMB MI! Això comença a agafar arrencada! :D

diumenge, 12 de gener de 2014

Lleis Educatives

Bon dia oruguetes!

M’agradaria fer un “petit diccionari” de lleis i acrònims, definicions d’escoles i informes, perquè sempre va bé saber-les per entendre en profunditat l’actualitat del nostre sistema educatiu.

I aprofitant que vull fer una petita tertúlia sobre “Quin model educatiu volem?”, en la pròxima entrada del blog, us deixo aquesta explicació, treta de diferents pàgines d’internet, sobre

  • Les lleis de l’educació a Espanya des del règim franquista:

LGE (1970): La Ley General de Educación era la llei educativa de la dictadura de Franco. Escolarització obligatòria fins als 14 anys cursant la EGB, podent accedir després a BUP i COU si es volia accedir als estudis universitaris o FP.

LODE (1985): La Ley Orgánica reguladora del Derecho a la Educación no afectava directament l’estructura del sistema educatiu sinó que regulava la dualitat dels centres educatius, també el dret a l’educació i la participació en l’ensenyança de la comunitat educativa, entre d’altres.

LOGSE (1990): La Ley Orgánica General del Sistema Educativo va ser promoguda pel PSOE, substituta de la Llei educativa franquista i que seria enderrocada per la LOE.
El major canvi va ser la desaparició de EGB, BUP i COU; convertit en educació primària, secundària (ESO) i batxillerat. L’educació obligatòria s’allarga fins al 16 anys. L’assignatura de religió era obligatòria. Alguns dels canvis més importants varen ser la posada en marxa d’un sistema educatiu amb una gestió democràtica dels centres, establint un sistema descentralitzat ja que cada comunitat autònoma gestionava els seus centres educatius, i redactava un alt percentatge dels continguts curriculars.
Els Consells Escolars dels centres van adquirir la capacitat d’elegir els  directors. Va regular l’educació especial per alumnes amb necessitats educatives especials. Va fer l’educació per adults. Va desenvolupar la formació permanent del professorat. Es definia l’acció de tutoria i/o orientació de l’alumnat, compensant les desigualtats en l’educació  d’alguns centres pel seu entorn sociocultural i també es va reduir la ratio escolar.
LOPEG (1995): Ley Orgánica de la Participación, Evaluación y el Gobierno de los centros docentes. Aquesta llei profunditza i amplia lleis anteriors amb la fi de donar resposta a les noves exigències plantejades i desenvolupades per la LOGSE. Un canvi per exemple, va ser la sistematització de la capacitat del centre per elegir el seu director.
LOCE (2002): La Ley Orgànica de Calidad de la Educación, promoguda pel PP durant el govern de Aznar pretenia reformar i millorar l’educació d’Espanya. No va arribar a aplicar-se ja que va arribar a la presidència el PSOE (Zapatero), donant continuïtat al sistema anterior.
LOE (2006): El context que va promoure aquesta nova llei va ser l’informe “Educación para todos” de la Unesco, on situava a Espanya en la posició 26 en el desenvolupament educatiu, d’entre casi tots els països de la Unió Europea.
Aquesta llei té com a objectiu adequar l’educació no universitària a la realitat actual a España, garantint la igualtat de oportunitats, la transmissió i efectivitat de valors que afavoreixin la llibertat, responsabilitat, tolerància, respecte...
L’aplicació d’aquesta norma va tenir molt de rebuig ja que s’exigia menys als alumnes per exemple poden passar de curs amb matèries suspeses, es va afegir una assignatura nova “Educació per la ciutadania” per adoctrinar l’educació moral dels alumnes, però que segons la Constitució Espanyola,  era una exclusiva competència dels pares. I alguns col·lectius feien èmfasis que l’assignatura de religió era de més difícil elecció, poden-la elegir entra altres assignatures.
Va ser una llei aprovada amb vots afirmatius de casi tots els partits polítics d’Espanya (també, CiU, ICV, ERC...) i vot negatiu el PP.

LOMCE (2013): Coneguda popularment com la Llei Wert,  és una modificació de la LOE i una disposició addicional de la LODE (1985). Durant la seva tramitació, la llei no ha estat mai aprovada per cap partit a part del PP. La xifra de l’abandonament escolar a Espanya continua creixent, actualment està prop del 25%, i suposadament la reforma educativa de la LOMCE l’ha de solucionar. Com? Amb aquest canvis:
- La llengua vehicular serà el castellà.
- Escollir un itinerari a 4t d’ESO, als 14 anys. Es tractarà d’elegir algunes assignatures enfocades al batxillerat o a un grau de FP. Pels alumnes que no vulguin estudiar i cursin 3r d’ESO, o hagin repetit dos vegades (per tant faran 2n d’ESO), podran accedir a una FP bàsica NOVA. Es tracta d’una Formació Professional en el que l’alumne aprendria un ofici, obtinguent un certificat del Ministeri del Treball, amb la possibilitat d’accedir de forma directa a una FP de grau mitjà. Si aprova, l’alumne podria presentar-se a una revàlida per seguir estudiant la ESO.
- Reapareixen les revàlides. Són uns exàmens externs, al final de cada etapa educativa i que tots serien iguals, creats i corregits pel Ministerio de Educación. Si l’estudiant no els aprova, independentment de les seves notes a l’institut, no obtindria el certificat escolar i no podria seguir estudiant. Al final de la primària també hi haurà un examen però no serà determinant per poder seguir estudiant, gràcies a les fortes manifestacions per part de pares, alumnat i professors.
Classificació dels centres escolars, depenent dels resultats obtinguts pels alumnes i èxit dels mateixos en les revàlides; sinònim de augmentar la competitivitat entre centres. Cada centre escolar s’orientaria cap a l’oferta de batxiller o de FP, promovent la seva “autonomia”. També es subvencionarien centres privats que separen els alumnes per sexe, donant-los la condició de concertats. S’elimina el compromís de l’Estat de garantir una plaça en un centre públic en Primària, ESO y la nova Formació Professional Bàsica.
- Censura del currículum escolar. Els idiomes autonòmics passarien a ser assignatures “d’especialitat”. L’assignatura nova de la LOE “Educació per la ciutadania” desapareix, però apareixen dues optatives de religió. Les assignatures es classifiquen en: troncals (Castellà, Matemàtiques i idioma estranger; ocupen la mitat de l’horari lectiu i el Govern central decideix exclusivament els seus continguts), específiques (depenen de les autonomies) o d’especialitat (Català, Euskera o Gallec; se’n redueixen les hores d’impartició i no conten per les revàlides).
- Els consells escolar es converteixen en òrgans consultius: per escollir els aspirants a nous directors, l’opinió dels pares i professors comptava un 60% i ara es redueix a menys del 50%; per tant és l’Administració qui gestiona el centre educatiu. Per l’escola pública és un perill ja que la contractació o acomiadament del personal docent pot ser a sorts, reduint-t’ho a interessos individuals de l’administració.
- Retallada exhaustiva de les beques. Per obtenir una beca Erasmus, s’haurà de ser beneficiari d’una beca de caràcter general.


  • I a Catalunya???

LEC (2009): És la Llei d’Educació de Catalunya aprovada pel Parlament de Catalunya. Es basava en el Pacte Nacional de l’Educació participat pels grups parlamentaris CiU, PSC, ARC i ICV-EUiA, després de l’aprovació el PP presentà un recurs davant el Tribunal Constitucional, fins a la resolució del recurs la llei continua vigent.
La LEC aposta per un servei d’educació de Catalunya on els centres públics i concertats participin dels criteris d’equitat, excel·lència i coresponsabilitat garantint-los la suficiència econòmica pel seu funcionament. Dret a decidir del ciutadà el centre educatiu.
Modernització de la gestió dels centres educatius, que dona autonomia als centres per tirar endavant el seu projecte educatiu propi, amb els seu marge de gestió del currículum, pròpia gestió de recursos humans i econòmics. La figura de mestre i professor/a queda reforçada amb la possibilitat de creació de cossos docents de la Generalitat que regulen l'accés per oposicions pròpies amb procediments específics.
Amb l'objectiu de potenciar la comunicació i el compromís entre les famílies i els centres, com a eix principial la proximitat.
Evidentment, consolidació del model lingüístic català.
La LEC recull el compromís que el Govern incrementarà progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu per tal d'assolir els objectius que marca i situarà progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa, com a mínim, en la mitjana dels països de la Unió Europea.



He intentat ser neutral alhora de explicar totes les lleis, però ara afegiré la meva opinió personal: Estic en total desacord amb la llei LOMCE.

Que estem tornant enrere, als anys 60?  La religió, haver d’escollir un itinerari als 14 anys, la reaparició de les revàlides com en l’època franquista... és demencial!!! Entre d’altres! I no parlem ja de la privatització de l’escola pública, el poder que tindrien els pares i professors en les decisions dels centres, quedaria vetat!

Reprimir l’ensenyament del català, com textualment va dir el mateix ministre Wert: “Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes”. Aquest home és un adoctrinador!

Desitjo i espero que ara que estem creant un nou estat, l’educació catalana, pública i de qualitat estigui en primer pla. 

I com deia l'actor Luis Marco, representant el Dr. Perquè de la sèrie <<Dinamita>> de TV3


"REFLEXIONEM-HI, SI US PLAU, REFLEXIONEM-HI!"

  • Altres coses que s’han de saber
Informe PISA: Es tracta d’un programa internacional per avaluar als estudiants. Del seu nom en anglès: Program for International Student Assessment. Cada 3 anys, la OCDE realitza unes proves per analitzar el rendiment dels estudiants a partir d’uns exàmens estandarditzats a estudiants de 15 anys.

Escola pública: És un concepte educatiu que reconeix el dret de tothom a l’educació i adopta mesures pressupostàries i legals per fer-ho efectiu. Es finança amb fons públics provinents dels impostos dels ciutadans i ha de ser gestionada per la pròpia Comunitat Educativa.

Escola privada: Reben subsidis estatals, ja sigui a través de exempcions de impostos per les institucions educacionals sense àmbit de lucre, préstecs estudiantils, finançament competitiu, subsidis directes dels pares de les famílies... Tenen un caràcter propi e ideologia que transmeten al alumnat, i requereix que tot l’alumnat accepti els seus idearis. Seleccionen l’alumnat en gran mesura.

Escola concertada: Són centres privats als que l’Administració pública finança amb càrrec als Pressupostos Generals. Aquesta financiació inclou el salari dels professors, el personal d’administració, servei i manteniment i conservació del centre, cobreix més del 80% del pressupost. Estan obligats a impartir l’ensenyament gratuïtament, aplicar l’admissió dels alumnes similarment a l’escola pública. Però casi el 100% dels centres cobren quantitats importants als seus usuaris, tractant-se de “donacions” d’activitats escolars, etc. Això fa que no tothom pugui accedir a ella.

Escola cooperativa: Per cooperativa s’entén un grup de persones que formen una empresa i tots ens són propietaris. Doncs en una escola cooperativa ens referim que els professors i, en molts casos, els pares dels alumnes són els propietaris del centre i per tant decidieixen de quina manera es treballa en el centre. D’aquesta manera tant els mestres com les famílies estan involucrades en el procés educatiu i voldran el mateix tipus d’escola amb els mateixos objectius.

Escola d’educació especial: Són aquells centres educatius que atenen alumnes, les necessitats educatives dels quals -i per causes molt variades- no troben una resposta a l'escola ordinària. Poden tenir des de problemes  d’audició i llenguatge, a disminucions motrius fins a disminucions mentals.




Espero que hagueu après alguna coseta més, o si més no per refrescar la memòria!

És important saber la història de l'educació, per poder defensar-nos i protegir la nostra llengua i sobretot l'educació dels nens d'avui, que seràn el futur del demà!

dissabte, 4 de gener de 2014

ADORNS de Nadal amb CÀPSULES dels ous"Kinder" i WASHI TAPE

Bon any nou bloggers!
Com ha començat l’any? Jo fent excursions i caminates per preparar la següent entrada del blog. Tractarà sobre els ocells, els aiguamolls de l’Empordà i jocs per estudiar-los! Promet promet!! Esteu ben atents!


Però mentrestant.... he provat el famós Washi Tape amb la Xènia (2 anys i mig)!!


Hem fet adorns per l’arbre de Nadal! Aquest ha estat el procés:

El material que hem utilitzat: les càpsules de plàstic que surten dels ous Kinder sorpresa, un cordill, tisores,  un objecte punxant com per fer un forat i moltes cintes de Washi Tape!!!!


Si la càpsula s’obre per dalt, farem un forat al mig amb un objecte punxant (pot ser des de un punxó, unes tisores o un ganivet, com hem fet nosaltres; sempre vigilant que els nens/es no l’agafin). Si s’obre de costat, no necessitarem fer cap forat i només caldrà enganxar el cordill a l’hora de tancar. Amb la foto s’entén molt bé: 

Ara ve el més divertit! Triar els washi tapes, enrollar-los a les càpsules i demostrar que som tot uns artistes!!
 

També podem forrar completament la càpsula; com és ovalada, si fem uns talls a les puntes i anem enganxant les pestanyes una per una, quedarà més bé i amb menys arrugues.


Finalment només ens queda buscar un lloc al arbre que ens agradi...



Adorns acabats!! Que bé ens ho hem passat!!!!!! I hem tingut el cul inquiet de la Xènia ben atenta durant una bona estona!

MÉS PROPOSTES:

  • Decorar espelmes amb washi tape de conjunt amb els adorns de l'arbre de Nadal!

  • Fer un CALENDARI D'ADVENT (de cares a l'any vinent) original! Com els adorns de l'arbre, però a dins hi podem guardar coses, pistes o caramels! El washi tape és fàcil de trencar i només faltaria posar un número a sobre els adorns que hem fet! SUPER HOME-HANDMADE WITH LOVE!!
  • I l'última proposta d'avui, també podem fer el calendari amb pinces decorades i cada dia penjar una nota o fins i tot donar la felicitació de Nadal!! Mireu:

ATREVIU-VOS AMB EL WASHI TAPE!
ES PODEN FER INFINITAT DE COSETES BONIQUES I ENTRETINGUDES!!!