dijous, 30 de juliol de 2015

Música i Matemàtiques

Recordo el meu esglai al saber que l'exministre d'educació Wert pretenia eliminar la música del currículum escolar.
Com podia funcionar aquesta nova llei LOMCE, si dictava noves tan extremistes com canviar l'assignatura de Música d'obligatòria a optativa.

Afirmava que és una asignatura que "distreu", quan els seus continguts afavoreixen la matèria artística, el desenvolupament de les competències clau (abans denominades competències bàsiques) i en general, fomenta la creativitat (tant afogada que la tenim!!).

Suposo que el Sr. Wert deuria pensar, com altres opinions que he sentit, que només s'aprenia a tocar la flauta dolça...

Personalment des de sempre he pensat que gràcies a la música a mi m'ha estat més o menys fàcil aprendre  matemàtiques.
Toco el piano des de ben petita potser vaig començar, no ho recordo molt bé, ales 5-6 anys. Però als 3 anys vaig rebre la primera classe de música, jugava amb la música. Vaig aprendre a llegir partitures abans de l'abecedari mateix i quan va ser l'ahora, a primària, d'aprendre a sumar, restar i les altres operacions bàsiques... em va semblar bufar i fer ampolles. Bé, potser exagero una mica. Però ho vaig captar ràpidament. Jo ja feia temps que sumava: 2 negres fan a blanca. 1 negra són 2 corxeres. 1 blanca són 4 corxeres.

I així anar aprenent...

Tot això ve de fa uns dies, que vaig descobrir un vídeo, del Telenotícies de TV3, sobre un pla pilot per ensenyar música i matemàtiques juntes a primària.

Adjunto l'enllaç aquí.

Us deixo que opineu vosaltres mateixos.

dissabte, 25 de juliol de 2015

Som sostenibles? _ III Tertúlia

Ahir, divendres 24 de Juliol de 2015, vaig tenir un petit debat-discussió amb un alumne del curs de monitors on faig de formadora, en el mòdul d’Educació Ambiental.

Durant la classe van sortir temes com “ el monitor és un model pels participants”:
Si tu demanes puntualitat, has de ser puntual.
Si tu prohibeixes fumar, no fumis.
Si demanes esforç alhora de fer els exercicis, esforça’t també a l’hora de corretgir-los.
És de calaix no? Bàsicament seria contraproduent… com tirar-se pedres sobre la teulada de casa.

Per tant, extrapolant aquest concepte a l’educació ambiental, tu has de ser pro-mediambient (ser un defensor del medi natural), tenir consciència de la pròpia petjada ecològica, intentar minimitzar el teu impacte ambiental, no generar masses residus, reciclar… en general potenciar un estil de vida a favor amb la natura, si vols ser educador ambiental. Fins aquí coincidim?

Perquè em van rebatre que sí es pot ensenyar una cosa que no comparteixes. I sí, es cert. Poder, es pot. Però llavors on queda la nostra moralitat? Som tan hipòcrites de profanar una educació, uns valors i uns hàbits que no seguim? Això depèn de cadascú, però en la meva opinió hauria d’estar “prohibit”!
Llavors és quan tenim professionals que no els motiva la seva feina, on la única finalitat és lucrar-se.

Tornem al tema, preparant la classe se’m fa acudir fer servir un test amb respostes numèriques segons si responies “Sí” o “No” per analitzar si som prou sostenibles o encara ho podem ser més. Es tracta d’un test que vaig treure d’un tríptic informatiu sobre “Com estalviar energia elèctrica a casa”, amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya - Institut Català d’Energia.


Resultat:
Si obtenies de 12 - 16 punts és que ets un bon estalviador de diner i d'energia.
Entre 8-12, encara et queda un largo camí però vas prou encaminat!
De 0 - 8 punts ets un malbaratador, necessites replantejar-te tant pel medi com per la butxaca l'energia que consumeixes.

Em van recriminar que amb aquest test no podia titllar a una persona de ser o no ser sostenible, ni tant sols una aproximació.
La meva reflexió és la següent: evidentment que amb aquest test no s’avaluen tots els àmbit que conformen l’educació ambiental però si una persona té uns bons hàbits domèstics en coherència amb la natura es suposa que la resta de comportaments que tingui fora de casa també haurien de ser equitatius.

Continuant, vaig sentir-me a dir que feia servir un portàtil marca <<Apple>> que és de les marques menys ecològiques (això ho hauria de comprovar amb rigorositat, jo en sóc totalment ignorant). La roba que portava per vestir és d'una multinacional i que poc té a veure amb el comerç just. Què em venia a dir? No era pas un atac que no pogués ensenyar educació ambiental però sí que ningú és 100% sostenible, jo tampoc i per tant era incongruent la meva frase de "ser uns models pels participants".

Vaig pensar i pensar molt abans de contestar. Hi ha dos tipus d'actitud. Una és veure que no tenim un comportament sostenible, ser pessimistes i continuar així sota el lema de "és impossible canviar-ho tot". I l'altre és veure que no tenim un comportament sostenible, ser positiu i intentar canviar, poquet a poquet, el teu impacte ambiental per intentar deixar el món una mica millor del que l'has trobat.

En fi, resumint… no sé si vaig fer la meva feina bé, però intento autoconsolar-me amb què almenys vàrem fer una aproximació prospectiva a la realitat actual i vam fer un enfocament globalitzador dels problemes que tenim a la societat.




Glosari:


Petjada ecològica: Fragment del planeta que necessita cadascú per satisfer la seva demanda d’espai i recursos.

Impacte ambiental: Resultat de la pressió antropogènica sobre els altres éssers vius o sobre les condicions de l’entorn.

Desevolupament sostenible: Capacitat de satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures.

Comerç just: és un sistema comercial solidari i alternatiu que el seu objectiu és millorar l'accés al mercat dels productors més desafavorits i canviar les injustes regles del comerç internacional, que consoliden la pobresa i la desigualtat mundial.