dissabte, 31 de maig del 2014

Girona, City of Talent

Bona tarda bloggers!
Avui he assistit a la 1ª edició del <<Girona, City of Talent>> (Girona Talent o pels més escuets, GiTal).
Així amb 4 pinzellades es tracta d'una iniciativa per promoure el coneixement i les idees en aquesta era de noves tecnologies, internet i tendències culturals. Un grup de 40 ponents convidats que farien ponències de 20 o 5 minuts durant 3 dies, a Girona capital.

Com aquí som fans de reinventar-se, no ens podiem perdre aquesta jornada! Hem pogut impregnar-nos del talent de molts emprenedors, en diferents entorns però tots grans professionals i que desprenien ganes de posar-se mans a la massa.

Us deixo un petit recull d'alguns dels ponents que més m'han impressionat i deixat marca:

La 1ª ponència de Pau Canaleta, consultor de comunicació, que ens ha deixat el missatge següent "hem d'estar determinats, convençuts del que volem ser". Un missatge d'enfocament per començar la jornada.

Eduard Muntaner ha estat el segon, ell està darrera del UDiGital, i ens ha presentat el seu darrer projecte: Inventors4change, es basa en què mitjançant l'scratch (llenguatge de programació infantil), nens de diferents països col·laborin junts per construir, inventar noves creacions i invents en temes de desenvolupament humà que ens afecten a tots.
Veure la seva càpsula era uns dels objectius d'avui perquè com sabeu alguns, també faig tallers de robòtica, i com esperava, no m'ha deixat indiferent. 

També ansiava veure la càpsula de la Juna Albert, que ens ha animat a fer un replantejament d'idees, que l'èxit només s'aconsegueix essent positiu. Jo n'he extret el missatge següent: perseverància. Com més sotragades rebem, més haurem après i millorarem el nostre contingut. Inclús hem comprat el seu llibre!

L'Olga Felip és una jove arquitecta que ja té un gran reconeixement internacional, d'ella m'he quedat amb el fet que hem de sortir de la zona de comfort i aprofitar els moments que ens brinda la vida, les situacions oportunes que no pots deixar passar i que ella les anomena com "happy accidents".

La Sílvia Castelló, fundadora de l'espai de Qstura ens recalca mantenir els ulls ben oberts, perquè tenim idees a per tot arreu, les hem de veure. I apartar-se de males vibracions, és important rodejar-te de persones positives i deixar passar a les que tenen mala energia (sinó recordo malament, s'anomenen "toxic-friends").

I la Lia Bertran, il·lustradora i últimament tallerista i contacontes, que ens anima a perseguir els nostres somnis. Hem vist algunes il·lustracions precioses del conte "La Marta i la xocolata". 
La Laura, la Sílvia, jo, la Lia i en Xavier.
A més també ens han motivat molt la càpsula de Marc Batallé, que ens ha parlat del projecte Imaginarium i la importància del treball en equip. O com la càpsula de Xavier Majoral, creador d'Stimulo, el més important: ACTUA! La Georgina Regàs, fundadora del Museu de la Confitura, he demostrat que tot és possible (no ho digueu però m'he emocionat, m'ha caigut alguna llagrimeta) quina artistassa! No ens ha deixat iguals en Jordi Ramot, que ens ha explicat 5 idees per "startups". I en general, totes han estat molt molt interessants i motivadores!! Finalment només parlar-vos de la Carmen i la Clàudia, de jugarijugar, que ens explicàven com en les seves joguines els protagonistes sempre són els nens!

Tots aquests valors són aplicables no només a empreses i nous projectes, sinó a qualsevol moment de canvi que poguem viure, a la vida en sí. 

Realment en el cas d'EduRepte, Girona Talent ha estat tot un èxit, ha estat un lloc per poder intercanviar idees, coneixements, inquietuds... Una dosis de motivació i emprenedoria per adaptar-nos al canvi i al desenvolupament de la qualitat de vida.

Espero que d'aquí en puguin sortir futures sinèrgies perquè he conegut persones espectaculars!

diumenge, 25 de maig del 2014

Jane Elliott's experiment: Racisme, discriminació. Efecte Pigmalió.

Hola seguidors!! Bon dia!
He passat unes setmanes bastant durilles combinant exàmens del master, les feines, moure fils per l'estiu... Però ja he acabat el primer mòdul! Molt molt interessant!

Fa poc vaig veure un vídeo d'una educadora que em va fer recordar a una teoría que he estat estudiant... i us ho vull exposar aquí. Mereix molt la pena veure l'experiment!

Una mica d'introducció: l'educadora que veureu al vídeo és la Jane Elliott, va neixer el 1933 a l'estat de Iowa dels Estats Units d'Amèrica. És professora de primària però una gran reconeguda com a educadora i activista antiracista. 
Jane Elliott
El vídeo que he vist és el seu famós experiment "blue-eyed / brown-eyed". És un experiment que se li va acudir el dia després de l'assassinat de Martin Luther King, i el seu objectiu era que els seus estudiants entenguessin els efectes de ser un grup minoritari, ensenyar-los que tots som iguals i treure'ls aquestes rigideses racistes que a vegades es porten dins.

Clicar per anar a l'enllaç del vídeo!
El link anterior us porta al vídeo subtitulat amb anglès, amb castellà només he trobat aquest. :)
He vist molts altres vídeos de l'experiment amb joves, adults... és interessant veure com es reacciona a cada etapa.

Un cop vist l'experiment...
La conclusió final és molt clara, Jane Elliott els dona una lliçó de per vida sobre el racisme, la discriminació i sentir-se minoritari. Però jo vaig veure un clar lligam amb el famós efecte Pigmalió.

L'efecte Pigmalió el van descriure Robert Rosenthal i Lenore Jacobson el 1968, es basa en les expectatives que té un professor sobre un alumne i que aquest modifiqui la seva conducta, la manera de comportar-se (alterant factors externs) perquè les expectatives del professor es compleixin.

Dos exemples més fàcils d'entendre:

  • Si un professor creu que un alumne no arribarà als resultats, no té fe en ell, creu que és d'intel·ligència  limitada... l'alumne acaba creien que ell no pot, assumeix el paper de tonto inconscientment i no arriba als resultats mínims.
  • Si un professor creu que un alumne té molt de potencial, li fa saber que pot arribar lluny, que és capaç, o sigui que té grans expectatives per a ell, l'alumne canviarà el seu comportament per arribar més lluny perquè es creu més intel·ligent, s'esforçarà més perquè creuen en ell, en contra de les possibilitats inicials.
S'entén?

En el vídeo que us presento es veu com la professora, al indicar que X alumnes són menys intel·ligents, aquests treuen resultats més negatius i viceversa.

Per això és tan important que els professors i educadors animin als seus alumnes, no perdin mai la paciència ni la fe en ells perquè les seves expectatives afecten directament en el seu rendiment!

dijous, 8 de maig del 2014

Casal Esportiu de Setmana Santa '14

Bona tarda seguidors!!

Avui vull demostrar-vos com totes les activitats que us proposo aquí al blog tenen cabuda al món real! Que són activitats ideals per mainada i que hi disfruten jugant-hi!

Com? Doncs explicant-vos el casal esportiu que es va dur a terme a Olot aquesta Setmana Santa, al gimnàs Club Karate Ashyura, amb la col·laboració d’EduRepte!

Un total de 23 participants, amb 4 monitors.
Us situo un xic, el casal es va dividir en casalet per a nens i nenes de 4 anys fins a 9 anys i el casalot de 10 fins a 17 anys. El gimnàs obria portes a les 8:45h del matí fins les 19h de la tarda.

Parlaré molt més sobre el grup de casalet perquè és on vam fer els tallers.
El primer dia, com no podia ser d’altre manera, varem començar amb dinàmiques de coneixença: dir el nostre nom, d’on som, a quina escola anavem, i el nostre esport preferit mentre ens passavem la pilota, el joc del cistell de fruites, el pistoler... aquest últim sobretot, MAI FALLA!

El taller que varem fer aquell dia va ser de FIMO! Al matí els vaig ensenyar a fer un donut, per fer-ne un clauer, i tots el vam aprendre a fer igual, perquè treballavem per primer cop el fimo i encara n’haviem d’aprendre!! Mireu quines creacions més xules!!
Un donut clauer molt original!
L'Alba amb el seu súper gelat, molt estiuenc! 
Per Sant Jordi... la rosa que va fer la Marta!
La Júlia es va inspirar amb una agulla
de pit que potser ja heu vist abans... ;)
Més donut clauers de diferents gustos!
Va agradar tan el taller que el vam repetir fins acabar existències!! Al matí, a la tarda, a totes hores demanaven: fem fimoooooo????


També vam fer un taller de... POLSERES DE GOMETES!!!!!!! Crec que vaig comprar prop de 2.000 gometes... semblava al principi una exageració però es van acabar! Creieu-me! Els que no en sabien, en varen aprendre, i de tot tipus! I evidentment, vaig ensenyar a fer les floretes! I com teniem material per fer clauers i collarets... tot va evolucionar solet, mireu! mireu!

Un braçalet-clauer
Una flor, enganxada a una polsera feta clauer! Quina imaginació tenen!
I un collaret de flors, molt primaveral!
Evidentment, si era un casal esportiu... també ens vam cansar molt!!!! Va ser un súper stage de karate, molt constructiu. A més, ja veureu a les fotografies, el CLUB karate Ashyura compta amb unes instal·lacions impressionants i varem fer karate a fora el jardí! Una passada!
Quina bona pinta eh?? Aquí us presento en Kenny, fent una classe!


M'encanta aquesta foto!
No rieu, sí... sóc cinturó blanc! Però valenta de fer les classes
amb tots ells... Sort que tinc altres aptituts que no són el karate... ;P
Que moooonos!
Ja us he dit que les instal·lacions eren impressionants no? ;)
Però espereu, espereu!! No sabeu la sorpresa del gimnàs... té una cosa... que el fa únic (si és que encara no us he convençut...) !! UN CASTELL INFLABLE!!!!!
Inflat sobre el tatami, era una atracció increïble!
El primer dia, el primer matí, casi la primera hora, he de confessar... que... corrent i parlant (per tant amb la boca oberta) em vaig empassar un mosquit, o una mosca no ho sé del cert, però que ens va espantar una mica a tots... Al final va quedar en riures i va desencadenar un joc! Jo feia d'Ainània, o sigui de jo mateixa, i els nens/es eren mosquits, i me'ls havia de menjar, caçant-los saltant al castell! Vaig quedar tan tipa que casi ni bereno ni sopo! ;D

El següent dia vam pintar samarretes (perquè el primer dia va haver-hi algun despistat que se la va deixar jejeje). Al davant vam deixar volar la creativitat i van sortir dibuixos molt xulos i al darrera ens vam posar el logo (el vaig haver de fer un per un... uffff!!!).
En Pol pintant el logo del gimnàs! Quin pillo més adorable! 
Quines artistasses estan fetes la Maria, la Júlia i l'Alba!

Ara una endevinalla... Endevineu què és el que feien sempre que podien, a totes hores: menjant, jugant, i a qualsevol lloc....????
Ho arribo a saber i en compro 4.000!!!!
La tarda del segon dia va passar una cosa espectacular... bé, per a mi que sóc biòloga, va ser espectacular. Vosaltres em direu què us sembla.

Jugant a fora es van trobar una sargantana morta dins una bassa d'aigua i se'm va acudir explicar-los una mica d'anatomia! Ràpidament vaig anar a buscar unes tisores i unes pinces... i la vaig obrir amb una expectació molt observadora. Sí sí... una dissecció en ple camp! Vam descobrir com estaven situats els òrgans i varen poder distinguir perfectament els budells, el cor, tota la caixa toràcica, el fetge, la bufeta i l'estòmac. I també una cosa que els va fer molt riure... els testicles. Ostres Ainània era un sargantanu!!!!! I reien per sota el nas.

Ara ve el que em va emocionar, li van fer un enterrament i li van donar les gràcies per haver contribuït a la ciència i ajudar-los a entendre la natura!!! (Espereu que em cau la llagrimeta, això va ser nivell Avatar!)
Va ser molt bonic veure'ls treballar en equip, es varen dividir les tasques (un va cavar el forat, unes recollien flors, altres recollien pedres, unes altres varen fer la creu i les que quedaven escrivien el discurs...!!!!) Un gran exemple de cooperació! (en tinc un video, quan pugui l'edito i el penjo!!)
M'agrada aquesta foto, és el resum del treball en equip!
Obviant, està clar, les faltes, són o no són adorables?
Atenció al detall que la creu també porta GOMETES!!!!!
Per fi us presento a la Noe i al petit Yulian!! (Fixeu-vos que la Noe porta un súper collaret de fimoooo uooo)
En realitat, tot el que he dit és mentida, l'atracció constant va ser en Yulian, que toooootes les nenes li volien fer petons, abraçades... nens i nenes li van fer varies polseres de gometes per anar a la moda!

A la foto veieu banyadors... Ens va fer un temps fantàstic!! I també vam aprofitar per remullar-nos una mica!

L'última nit els pares van deixar-los quedar a sopar i dormir (portaven tuppers i sacs) i inclús vam fer una petita excursió noctura per veure Olot de nit!
Portaven el tupper de casa per evitar problemes i dietes especials!
Vistes de pell de gallina! Des del volcà Montsacopa!
Evidentment la nit va ser una xauxa, jocs i esbalotament, mentres el grup dels més grans explicàven històries de por a l'ermita de Sant Francesc!
Bon dia!!! Algú ha roncat?? 
Tots semblaven cuques de llum dins el sac!
L'últim dia varem juntar grups, i tots junts (cada gran vigilava i donava la mà a un petit) vam fer una petita excursió!
Mentres els més valents visitaven la cova de les Feixes... 
Els petits buscavem animalons a la riera de Ridaura.
No en vam trobar cap però sí que vam posar algun peu dins l'aigua! jejejej
I l'últim dinar de grup! L'entrepà que no falti mai a les excursions!!!
Dels gran no us puc explicar gaires anècdotes, però sé de bon troç que s'ho varen passar de fàbula. Tornaven sempre rient i explicant les trifulques viscudes!
Cada dia marxaven amb bici i feien una excursió diferent.
Les 9 del matí del primer dia! Un gran somriure i carregats d'energia! 
El primer dia direcció la Vall del Bac!
Ui ui, que ja teniem problemes aquí eh...
El segon dia cap a Cogolls! Sé d'algun valent que inclús es va banyar! Que freda l'aigua!!!!
Què més us puc explicar... una imatge val més que mil paraules! I tant nens com monitors vàrem disfrutar al màxim d'aquest stage esportiu! Realment és per repetir! Ah si? Doncs podeu repetir!!! Perquè ja estàn preparant un casal d'estiu! Amb més activitats i més aventura!!!!! 

Només cal que us poseu en contacte amb el CLUB Karate Ashyura (cliqueu per anar al enllaç)!!!! Jo no hi podré ser, perquè tinc altres plans que ja us explicaré, però de veritat que val molt la pena. Ja veieu que és un casal molt familiar i per a mi va ser més que inoblidable!!!

Gràcies a totes les families i al club per deixar-me participar en aquesta experiència!!
Això és el que em vaig emportar, no hi ha gaires més coses que omplin més que això!

dijous, 1 de maig del 2014

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Feliç dia del treballador bloggers! I la millor manera de celebrar-ho... és com veieu fent feina!

El passat cap de setmana 5-6 d’abril es va realitzar una trobada d’Agrupaments Escoltes i Guies de la Demarcació de Girona a la Bisbal d’Empordà.
 
24 d'un total de 25 agrupacions de la demarcació
de Girona vàren assistir a l'esdeveniment.
Vaig pensar que, dins el món del lleure, els anomenats popularmentcaussón molt importants per l’educació no curricular dels infants i joves. I que per tota la feina que fan, es mereixien un post! (es mereixen molt més però jo aporto el meu granet de sorra promocionant-los una micona).

De fet, de publicitat en necessiten ben poca perquè com explicava David Batlle, el comissari del MEG de la demarcació de Girona, l'escoltisme cada cop atreu més persones i això es va comprovar aconseguint l’objectiu de l’esdeveniment del mes passat, demostrar que la demarcació gironina està “més viva que mai”.

I és que sumant-hi totes les altres demarcacions (de l’Alt Ter, el Baix Llobregat/ Garraf/ Alt Penedès, el Barcelonès, Catalunya Central, Nord-Occidental, Tarragona i el Vallès/ Maresme) agrupen més de 20.000 escoltes i guies al nostre país, que són reconeguts per les organitzacions internacionals del moviment escolta i guia. Però no anem tan lluny encara! A Catalunya… tenim el MEG.


Què és MEG?
MEG són les sigles que corresponen a Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.
ES defineixen com una associació sense ànim de lucre amb la missió d’educar infants i joves a través del mètode escolta i guia, fent-los protagonistes del seu creixement personal, per tal que esdevinguin persones conscients, actives i compromeses amb la societat.

Us quedarà molt més clar amb aquest vídeo que pots trobar a la web o clicant a la imatge: 

Els MEG formem part de la Federació Catalana d’Escoltisme i GuiatgePerò hem dit que no es quedava aquí… no! L ’escoltisme i el guiatge constitueixen el moviment juvenil més nombrós del planeta.

Exacte, exacte! És un moviment mundial!
Trobem el World Organitzation of the Scout Movement (WOSM), en català: Organització Mundial del Moviment Escolta, és una organització mundial, independent i sense ànim de lucre que té l'objectiu de promoure la unitat i l'enteniment de l'escoltisme d'arreu del món, així com facilitar la seva expansió i desenvolupament. Està present a  161 països, amb més de 40 milions de membres. I també World Association of Girl Guides and Girl Scouts (WAGGGS), l’Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes (WAGGGS) és l’associació de voluntariat que recolza la pràctica de l’escoltisme femení i el guiatge en 145 països, amb més de 10 milions de noies escoltes i guies.

El que m’agrada més del cau és que els nens i nenes aprenen jugant. Us deixo un enllaç on podeu trobar directament jocs per treballar l’educació emocional, diferents valors, cohesió grupal, implicació social, interculturalitat, entre d’altres. 

Dins el CAU trobem diferents branques, diferents grups que es divideixen per edats, que generalment són:
Castors i Llúdrigues, de 6 a 8 anys
Llops i Daines, de 8 a 11 anys
Ràngers i Noies Guia, d'11 a 14 anys
Pioners i Caravel·les, de 14 a 17 anys
Truc, a partir de 17 anys

A partir del mètode escolta i guia, cada agrupament desenvolupa el seu propi projecte educatiu, adaptat a l’entorn on es troba i en funció de les seves necessitats i característiques concretes.

Per un òptim funcionament, alguns dels caps (voluntaris) que en formen part assumeixen tasques concretes de gestió i representació de l’agrupament, organitzades en diversos càrrecs (cap d’agrupament, secretari/a, administrador/a, responsable pedagògic/a, animador/a de l’espiritualitat o consiliari, etc.). Tots els i les caps conformen el Consell d’Agrupament, que és el seu màxim òrgan de decisió.

EduRepte va fer una petita entrevista a 3 caps de diferents caus, i aquí teniu la seva experiència:

La Marta és del AEiG Sant Narcís, i és cap de Castors i Llúdrigues.
  • Quin és l’ideari del grup escolta que formes part? Ens pots dir els 5 valors que creguis que es treballen/ s’aprenen més al cau?
Penso que al nostre cau, la idea principal en la que es basem és l’educació en l’exemple i en els valors. A partir d’aquí, a cada unitat treballem uns objectius o uns altres depenent de les “necessitats” del grup.

És decisió difícil triar quins són els cinc valors més importants ja que, de tots, no en destaca un per sobre dels altres al meu entendre. Tot i així, els cinc primers que em vénen al cap serien el respecte, el companyerisme, el treball en equip, el servei, l’esperit crític... Entre molts altres.
  • Quines són les activitats estrelles, les que agraden més? 
Depenent de l’edat amb la que ens trobem al davant seria vàlida una resposta o una altra. En general, penso que els moments de jocs conjunts amb tots els infants de la unitat són molt bons. Per altra banda també agraden molt totes aquelles activitats relacionades amb un “eix d’animació” que tenen un objectiu final. Els tallers també són activitats que agraden força, sobretot quan no estan molt marcats i els nens i les nenes poden deixar volar la seva imaginació.
  •  Quin perfil de nens/es teniu al vostre cau?
No crec que pugui definir un perfil molt pautat d’infants al cau. Infants procedents de barris i escoles molt diferents, tenim diversitat i tothom hi és benvingut.

  • T’ha marcat personalment formar part d’un cau? Perquè?
Porto quinze anys al cau. Crec que amb aquesta afirmació sola ja responc la pregunta però sí, el cau m’ha marcat personalment. Créixer en l’entorn del cau, tot i que només sigui els dissabtes a la tarda, es nota. Hem conviscut, hem compartir, hem après moltes coses, hem passat moments bons i de no tan bons, però tot això et queda per sempre.
Quan era petita al cau hi trobava un espai on hi podia fer coses que no podia fer enlloc més, perquè sí que és veritat que a l’escola podies jugar a les hores del pati amb els companys, però no era el mateix, ni de bon tros.
Un cop et fas gran i passes a ser cap, al cau hi trobes molts sentiments i emocions diferents als de quan eres petit. Veus que, d’alguna manera, has de retornar tot allò que has rebut des que eres ben petit. Fer de cap omple molt, veus que els infants aprenen de tu igual que tu d’ells, i això és genial. 

  • És vox populi que els que formeu part d’un cau no teniu gaire temps lliure, que en penses, és certa la frase de “no puc, tinc cau” ?
Hahaha! Sí!!! Potser és una de les frases que més diem – si no és la mateixa una de semblant. Un cop passes a fer de cap, els caus no són només els dissabtes a la tarda; reunions, excursions, preparacions, trobades...
Molta gent des de fora es pregunta que per què hi dediquem tant de temps si tampoc rebem res a canvi; jo crec que és una mica addictiu. Algunes vegades deixes de fer coses que t’agradaria molt fer per estar al cau, però compensa. A més, estàs al cau amb gent que hi portes convivint “tota la vida”,  els caps són la teva colla d’amics, no et perds tantes coses... J


L’Isaac també és cap, de les unitats de Llops i Daines, i forma part de l’Agrupament Sant Cugat de Salt.

  • Quin és l’ideari del grup escolta que formes part? Ens pots dir els 5 valors que creguis que es treballen/ s’aprenen més al cau?
L’ideari de molts agrupaments és el de l’associació a la que pertanyen. En el nostre cas MEG de Catalunya.
1- Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom.
2- Estimem el treball i volem fer les coses bé
3- Aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots
4- Som decidits i afrontem les dificultats sense por
5- i última, un xic personal: Sempre a punt, cresta amunt! (perquè som una mica punkys!)

  • Quines són les activitats estrelles, les que agraden més?
Les excursions i els campaments són les primeres, sens dubte. Després el top 10 d’activitats varia en funció de l’edat. Des de jocs infantils com mata-conills, el “tot s’hi val”, raids d’aventura en grup passant per descobertes d’entitats o espais de reflexió dels més grans.


  • Quin perfil de nens/es teniu al vostre cau?
El nostre agrupament té més de 50 anys i sempre ha estat a la mateixa zona, això fa que els nostres nens/es siguin majoritàriament del barri vell de Salt i que ara, quan hem arribat a ser caps, portem als nens dels que eren els nostres caps (sisi, tot un xic endogàmic). 
La realitat social de Salt no és la mateixa de l’agrupament, per això en els últims dos anys hem volgut fer un projecte d’integració a fi que persones amb menys recursos puguin gaudir del cau.

  • T’ha marcat personalment formar part d’un cau? Perquè?
Oi tant. Al cau convius amb gent de diverses edats, caràcters i orígens diferents, fet que t’enriqueix però a vegades et posa a prova. És una bona manera de posar-te límits, superar-los i aprendre alhora que t’ho passes de conya.
A vegades em faig la mateixa pregunta... com seria jo si no hagués anat al cau? Em dona una mica de yuyu pensar-ho, perquè penso que ara podria ser un killo de Salt.

  • És vox populi que els que formeu part d’un cau no teniu gaire temps lliure, que en penses, és certa la frase de “no puc, tinc cau” ?
La veritat és que una mica enfeinats si que anem. Quant la gent descansa i té vacances nosaltres preparem campaments, sortides i això es nota... tot i això, no és la única cosa que fem, perquè és molt fàcil trobar-te amb persones que estan al cau i infinitat d’entitats més...
El que ens pot fer concloure és que la gent del cau és gent compromesa i sempre busquen el temps per fer coses, cosa que ens fa estar gairebé sempre enfeinats!


I per últim, tenim les vivències i experiència de'n Martí, cap de Pioners i Caravel·les i també cap d’Agrupament, del AEiG Les Gavarres.
  • Quin és l’ideari del grup escolta que formes part? Ens pots dir els 5 valors que creguis que es treballen/ s’aprenen més al cau?
Tot i que el nostre cau forma part de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, i és una entitat emparada per l’església nosaltres vivim l’espiritualitat de forma més encarada al creixement persona i al esperit crític de cada infant i jove, utilitzant recursos per reflexionar sobre diversos temes de la nostra societat. Tant mateix també utilitzem camises com a símbol per cada unitat i per descomptat el foulard.

Dins el nostre cau també ens regim per les tres opcions escoltes, país, persona/educació i espiritualitat.
Compromís
Respecte
Treball en equip/companyerisme
Esperit crític
Servei / solidaritat
  • Quines són les activitats estrelles, les que agraden més?
Campaments, sens dubte, però trobades i intercanvis també són activitats que es gaudeixen molt.
  • Quin perfil de nens/es teniu al vostre cau?
El perfil dels nostres nen/es és de classe mitjana, la majoria de famílies bisbalenques.
  • T’ha marcat personalment formar part d’un cau? Perquè?
Si, perquè tot el que aprens i vius amb el foulard penjat al coll et marquen per sempre. Perquè l’escoltisme i el guiatge no és només fer excursions i campaments, és una escola de vida on els nens/es i joves adquireixen una escala de valors tot jugant i passant-s’ho bé. Perquè treballes per una transformació social on et sens útil amb la feina que fas. Perquè el voluntariat és el que fa gran aquest moviment. Perquè quan mires enrere i veus tot el que has viscut, és d’una satisfacció enorme. Perquè quan dissabte a dissabte veus els infants i joves, amb aquella cara de felicitat que arriben, amb l’orgull de portar el foulard, te’n adones que fas la feina ben feta.

  • És vox populi que els que formeu part d’un cau no teniu gaire temps lliure, que en penses, és certa la frase de “no puc, tinc cau”?
La veritat és que la frase ‘No puc, tinc cau’ és ben certa, però per nosaltres el compromís que tenim amb l’escoltisme i el guiatge va més enllà, i no ens fa mal dedicar moltes hores del nostre temps lliure a preparar activitats i campaments. Tot i així una feina ven organitzada permet encara comptar amb moltes hores del nostra temps.
En Martí, en una de les acampades del AEiG Les Gavarres

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ MARTA, ISAAC I MARTÍ!


I als lectors, espero que us hagi agradat i si teníeu algun petit dubte si entrar a formar part d’un cau, espero que després de llegir aquest post no dubteu ni un segon! Jo n’hi m’ho pensaria i hi entraria avui mateix!


I per acabar, us vull ensenyar com es fa el nus de l’amistat que es fa en els fulards (element típic dels caus, juntament amb la pròpia camisa de cada agrupament, la flor de lis i el trèvol).


Cliqueu per anar al YouTube i veure com es fa el nus de l'amistat!
Com era evident no podia faltar una mica de creativitat i fer-vos moure les manetes! Ara tots a practicar!!

Deixeu-me els vostres comentaris si us ve de gust, sobre si sou d'un cau, experiències o anècdotes que volgueu compartir, jo me les llegiré i comentaré amb moltes ganes! Gràcies per llegir!