dijous, 10 de setembre de 2015

Aprenentatge Cooperatiu. "No és el mateix saber una cosa que explicar una cosa"

Bona tarda a tothom i totdon!

Com estic enfeinada fent la programación de les meves classes que comencen ja la setmana vinent i m'he d'informar bé sobre l'aprenentatge cooperatiu... he decidit que ho puc compartir amb vosaltres mentres busco més recursos.


_______________________________________________________

Tot va començar dilluns passat 07/09/15, ens van venir a fer, a tot el personal docent, una Jornada de Formació sobre Aprenentatge Cooperatiu...

Què és?
"L'aprenentatge cooperatiu és l'ús didàctic de grups reduïts en els que els estudiants treballen junts per a maximitzar el seu propi aprenentatge i el dels altres". - Johnson D., Johnson R. i Holubec E. (1999)

És a dir: juntar en petits grups als alumnes perquè aprènguin de manera individual.
- De manera individual? i com s'aguanta això? Bé... anem per passos...




Com funciona?

Posar als estudiants a treballar junts, sense res més, no produeix necessàriament una situació d'aprenentatge cooperatiu. En l'estructuració de la tasca a realitzar pel grup d'estudiants s'han de tenir presents alguns elements essencials:

- Han de ser grups mixtos, heterogenis i coordinats.
- Implicació de tots els participants equitativament.
- S'inicia una activitat cooperativa per acabar realitzant un treball INDIVIDUAL.
Hi ha d'haver el mateix grau de control mutu i d'exigències mútues.
- Un principi ha de ser que es necessitin uns als altres.
- El/la professor/a ha de poder conèixer el treball personal que ha fet cada un.

Això fomenta l'integració total de qualsevol alumne a la classe, sense necessitat de treure parcialment als alumnes que no segueixen al mateix ritme. I és clar, si no es separa l'alumne fa que es socialitzi més, cosa positiva també.

Fomenta l'aprenentatge per desequilibració (hi ha certs alumnes que aprenen de manera literal que el/la professor/a els ensenya però no el perquè de la seva aplicació. Quan han d'explicar l'exercici a un company/a fan que hagin de desestructurar l'informació rebuda i reestructurar-la transformant-la en coneixement). Això vindria relacionat amb la teoria del conflicte sociocognitiu!

Per tant incrementa altament el rendiment acadèmic: l'alumne que no seguia la classe té un tutor individual, que el segueix, li explica personalment els exercicis i detecta si té alguna mancança; i l'alumne que segueix la classe reforça el seu aprenentatge transformant la seva informació per així aprendre. Fas que l'alumni que ensenya es mogui per un nivell de sofisticació semblant al del professor.


Com s'aplica?

Dominar aquests elements essencials de la cooperació permet als ensenyants a:

Agafar lliçons existents, programes i cursos i poder-los estructurar de manera que es desenvolupin en termes cooperatius.
- Ajustar els temes, en termes cooperatius, a efectes que reuneixin les circumstàncies i necessitats d'ensenyament dels plans d'estudi, de les àrees de coneixement i dels estudiants.
- Diagnosticar els problemes que alguns estudiants poden tenir per treballar conjuntament a efectes de poder augmentar l'eficàcia dels grups.


Algunes tècniques de l'AC:

Ed. Infantil:
- El meu bessó (en comptes del/la professor/a anar preguntant de un en un a tots els/les alumnes, que en parelles es preguntin sobre el tema a treballar i després la/el professor pregunta a 4 o 5 a l'atzar). S'aconsegueix que tothom parli en un temps més breu i ningú s'avorreixi.
- Crear assamblees
- Entrevistar-se i parlar per l'altre quan pregunti el/la professor/a.

Ed. Primària:
- Crear assamblees
- Entrevistar-se i parlar per l'altre quan pregunti el/la professor/a.
- Parelles: preguntar-se què en saben sobre un tema i després individualment (i per recollir) apunten a un quart de full DinA4 els coneixements. Funciona molt bé per activar els coneixements prèvis* i situar els alumnes.
Formació d'equips base estables (+- 4 alumnes)
- Formació d'Equips d'experts (5/6 alumnes)

Ed. Secundària:
- Parelles: preguntar-se què en saben sobre un tema i després individualment (i per recollir) apunten a un quart de full DinA4 els coneixements. Funciona molt bé per activar els coneixements prèvis* i situar els alumnes
- Els treballs en grups és la metodologia que més funciona a ESO, augmenta la motivació i interès de l'alumnat.--> Formació d'equips base estables
- Petites investigacions/descobertes.
- 10 últims minuts fer amb parelles exercici semblants als de deures (si no s'acaben no passa res, i no han de ser MAI els exercicis de deures, que no adelantin feina de casa!)
- Ensenyar, fer, llegir el mapa mental de la unitat AL PRINCIPI de cada tema, no al final per repassar. Serveix per ordenar les idees i coneixements previs.

*Tenir els coneixements previs serveix realment per un bon aprenentatge significatiu (Ausubel).
Situacions indicades per utilitzar aquesta metodologia?
Aquí trobaríem respostes per a tots els gustos, la meva resposta, segons el que m'han ensenyat a la <<Master Class>> de l'Empresa CINÉTICA és que no va destinada a cap curs en general, de fet s'hauria de començar a implantar des d'educació infantil perquè a primària ja fos una metodologia coneguda i a l'ESO la dominéssin completament. 

I tampoc hi ha unes matèries amb les quals si es pot treballar, serà més o menys fàcil aplicar-ho però es pot amb qualsevol assignatura. 
De fet, el millor seria que tots els professors ho apliquéssin... Imagineu un alumne que en matemàtiques "va coix" i l'han d'assistir però que en anglès pot sobresortir i ajudar els altres? Això seria fantàstic.


Quins avantatges té?

- Més motivació per la tasca a realitzar
- Actituds d'implicació i d'iniciativa pròpia
- Millora el grau de comprensió del que es fa i del perquè es fa**
- Augmenta el volum de treball realitzat
- Qualitat del mateix
- Augmenta el grau de domini de procediments i conceptes
- Afavoreix a l'actitut positiva
- Relació social en l'aprenentatge
- Es pot atendre més fàcilment a la diversitat de l'aula.
- Ajuda a trencar una monotonia de la classe i augmenta l'atenció de l'alumnat (en mig d'una classe magistral fer una petita tècnica d'entrevista de 5 minuts torna a activar la seva percepció i atenció... vaja, que no se t'adormin!! --> Existeix evidència científica que l'atenció dels estudiants decau molt ràpidament passats 15-20 minuts des de l'inici d'una classe expositiva!!)

** Activitats amb les que s'aprèn de menys a més:
Exposició < Lectura < Presentació Audiovisual < Demostració < Discussió < Pràctica guiada < Ensenyar a altres



ULL! Eviteu aquestes situacions..
- Col·locar les parelles d'aprenentatge cooperatiu a iniciar els deures que tenen per l'endemà. Podria ocòrrer que el més avançat deixés copiar les activitats sense entendre-les per acabar abans i no tenir deures. 

- Tenir unes parelles prefixades. L'alumne més avançat pot sentir que el company/a és una càrrega i que es desmotivi. Per això cal canviar les parelles sovint, per variar de company/a. Això afavoreix a què l'alumne que en uns temes va més fluix pugui ajudar a altres companys/es en altres temes (i augmentar la motivació).

- Si un nen no vol parlar en públic davant de la classe, aprofitar les entrevistes per parelles! Saps que l'alumne parlarà del tema amb el company/a i no passarà vergonya ni ansietat que afectin al seu rendiment acadèmic!

- Adjudicar un portaveu, normalment parlarà el més entès i els menys no participaràn.



ATREVIU-VOS! Ara és l'hora!
Incorporeu a les vostres classes petits moments d'aprenentatge cooperatiu, notareu la millora!


  • Bibliografia, més tècniques i altres recursoso per aplicar l'AC: 
    https://www.upc.edu/rima/grups/giac/que-es-aprenentatge-cooperatiu
    http://aprenentatgecooperatiu.udg.edu/projecte_tecniques.html
    http://aprenentatge-cooperatiu.blogspot.com.es/2011/07/proposta-de-rubriques.html
    http://www.colectivocinetica.es

dijous, 30 de juliol de 2015

Música i Matemàtiques

Recordo el meu esglai al saber que l'exministre d'educació Wert pretenia eliminar la música del currículum escolar.
Com podia funcionar aquesta nova llei LOMCE, si dictava noves tan extremistes com canviar l'assignatura de Música d'obligatòria a optativa.

Afirmava que és una asignatura que "distreu", quan els seus continguts afavoreixen la matèria artística, el desenvolupament de les competències clau (abans denominades competències bàsiques) i en general, fomenta la creativitat (tant afogada que la tenim!!).

Suposo que el Sr. Wert deuria pensar, com altres opinions que he sentit, que només s'aprenia a tocar la flauta dolça...

Personalment des de sempre he pensat que gràcies a la música a mi m'ha estat més o menys fàcil aprendre  matemàtiques.
Toco el piano des de ben petita potser vaig començar, no ho recordo molt bé, ales 5-6 anys. Però als 3 anys vaig rebre la primera classe de música, jugava amb la música. Vaig aprendre a llegir partitures abans de l'abecedari mateix i quan va ser l'ahora, a primària, d'aprendre a sumar, restar i les altres operacions bàsiques... em va semblar bufar i fer ampolles. Bé, potser exagero una mica. Però ho vaig captar ràpidament. Jo ja feia temps que sumava: 2 negres fan a blanca. 1 negra són 2 corxeres. 1 blanca són 4 corxeres.

I així anar aprenent...

Tot això ve de fa uns dies, que vaig descobrir un vídeo, del Telenotícies de TV3, sobre un pla pilot per ensenyar música i matemàtiques juntes a primària.

Adjunto l'enllaç aquí.

Us deixo que opineu vosaltres mateixos.

dissabte, 25 de juliol de 2015

Som sostenibles? _ III Tertúlia

Ahir, divendres 24 de Juliol de 2015, vaig tenir un petit debat-discussió amb un alumne del curs de monitors on faig de formadora, en el mòdul d’Educació Ambiental.

Durant la classe van sortir temes com “ el monitor és un model pels participants”:
Si tu demanes puntualitat, has de ser puntual.
Si tu prohibeixes fumar, no fumis.
Si demanes esforç alhora de fer els exercicis, esforça’t també a l’hora de corretgir-los.
És de calaix no? Bàsicament seria contraproduent… com tirar-se pedres sobre la teulada de casa.

Per tant, extrapolant aquest concepte a l’educació ambiental, tu has de ser pro-mediambient (ser un defensor del medi natural), tenir consciència de la pròpia petjada ecològica, intentar minimitzar el teu impacte ambiental, no generar masses residus, reciclar… en general potenciar un estil de vida a favor amb la natura, si vols ser educador ambiental. Fins aquí coincidim?

Perquè em van rebatre que sí es pot ensenyar una cosa que no comparteixes. I sí, es cert. Poder, es pot. Però llavors on queda la nostra moralitat? Som tan hipòcrites de profanar una educació, uns valors i uns hàbits que no seguim? Això depèn de cadascú, però en la meva opinió hauria d’estar “prohibit”!
Llavors és quan tenim professionals que no els motiva la seva feina, on la única finalitat és lucrar-se.

Tornem al tema, preparant la classe se’m fa acudir fer servir un test amb respostes numèriques segons si responies “Sí” o “No” per analitzar si som prou sostenibles o encara ho podem ser més. Es tracta d’un test que vaig treure d’un tríptic informatiu sobre “Com estalviar energia elèctrica a casa”, amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya - Institut Català d’Energia.


Resultat:
Si obtenies de 12 - 16 punts és que ets un bon estalviador de diner i d'energia.
Entre 8-12, encara et queda un largo camí però vas prou encaminat!
De 0 - 8 punts ets un malbaratador, necessites replantejar-te tant pel medi com per la butxaca l'energia que consumeixes.

Em van recriminar que amb aquest test no podia titllar a una persona de ser o no ser sostenible, ni tant sols una aproximació.
La meva reflexió és la següent: evidentment que amb aquest test no s’avaluen tots els àmbit que conformen l’educació ambiental però si una persona té uns bons hàbits domèstics en coherència amb la natura es suposa que la resta de comportaments que tingui fora de casa també haurien de ser equitatius.

Continuant, vaig sentir-me a dir que feia servir un portàtil marca <<Apple>> que és de les marques menys ecològiques (això ho hauria de comprovar amb rigorositat, jo en sóc totalment ignorant). La roba que portava per vestir és d'una multinacional i que poc té a veure amb el comerç just. Què em venia a dir? No era pas un atac que no pogués ensenyar educació ambiental però sí que ningú és 100% sostenible, jo tampoc i per tant era incongruent la meva frase de "ser uns models pels participants".

Vaig pensar i pensar molt abans de contestar. Hi ha dos tipus d'actitud. Una és veure que no tenim un comportament sostenible, ser pessimistes i continuar així sota el lema de "és impossible canviar-ho tot". I l'altre és veure que no tenim un comportament sostenible, ser positiu i intentar canviar, poquet a poquet, el teu impacte ambiental per intentar deixar el món una mica millor del que l'has trobat.

En fi, resumint… no sé si vaig fer la meva feina bé, però intento autoconsolar-me amb què almenys vàrem fer una aproximació prospectiva a la realitat actual i vam fer un enfocament globalitzador dels problemes que tenim a la societat.




Glosari:


Petjada ecològica: Fragment del planeta que necessita cadascú per satisfer la seva demanda d’espai i recursos.

Impacte ambiental: Resultat de la pressió antropogènica sobre els altres éssers vius o sobre les condicions de l’entorn.

Desevolupament sostenible: Capacitat de satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures.

Comerç just: és un sistema comercial solidari i alternatiu que el seu objectiu és millorar l'accés al mercat dels productors més desafavorits i canviar les injustes regles del comerç internacional, que consoliden la pobresa i la desigualtat mundial.