Recordo el meu esglai al saber que l'exministre d'educació Wert pretenia eliminar la música del currículum escolar.
Com podia funcionar aquesta nova llei LOMCE, si dictava noves tan extremistes com canviar l'assignatura de Música d'obligatòria a optativa.
Afirmava que és una asignatura que "distreu", quan els seus continguts afavoreixen la matèria artística, el desenvolupament de les competències clau (abans denominades competències bàsiques) i en general, fomenta la creativitat (tant afogada que la tenim!!).
Suposo que el Sr. Wert deuria pensar, com altres opinions que he sentit, que només s'aprenia a tocar la flauta dolça...
Personalment des de sempre he pensat que gràcies a la música a mi m'ha estat més o menys fàcil aprendre matemàtiques.
Toco el piano des de ben petita potser vaig començar, no ho recordo molt bé, ales 5-6 anys. Però als 3 anys vaig rebre la primera classe de música, jugava amb la música. Vaig aprendre a llegir partitures abans de l'abecedari mateix i quan va ser l'ahora, a primària, d'aprendre a sumar, restar i les altres operacions bàsiques... em va semblar bufar i fer ampolles. Bé, potser exagero una mica. Però ho vaig captar ràpidament. Jo ja feia temps que sumava: 2 negres fan a blanca. 1 negra són 2 corxeres. 1 blanca són 4 corxeres.
I així anar aprenent...
Tot això ve de fa uns dies, que vaig descobrir un vídeo, del Telenotícies de TV3, sobre un pla pilot per ensenyar música i matemàtiques juntes a primària.
Adjunto l'enllaç aquí.
Us deixo que opineu vosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada