Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tertúlia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tertúlia. Mostrar tots els missatges

dissabte, 25 de juliol del 2015

Som sostenibles? _ III Tertúlia

Ahir, divendres 24 de Juliol de 2015, vaig tenir un petit debat-discussió amb un alumne del curs de monitors on faig de formadora, en el mòdul d’Educació Ambiental.

Durant la classe van sortir temes com “ el monitor és un model pels participants”:
Si tu demanes puntualitat, has de ser puntual.
Si tu prohibeixes fumar, no fumis.
Si demanes esforç alhora de fer els exercicis, esforça’t també a l’hora de corretgir-los.
És de calaix no? Bàsicament seria contraproduent… com tirar-se pedres sobre la teulada de casa.

Per tant, extrapolant aquest concepte a l’educació ambiental, tu has de ser pro-mediambient (ser un defensor del medi natural), tenir consciència de la pròpia petjada ecològica, intentar minimitzar el teu impacte ambiental, no generar masses residus, reciclar… en general potenciar un estil de vida a favor amb la natura, si vols ser educador ambiental. Fins aquí coincidim?

Perquè em van rebatre que sí es pot ensenyar una cosa que no comparteixes. I sí, es cert. Poder, es pot. Però llavors on queda la nostra moralitat? Som tan hipòcrites de profanar una educació, uns valors i uns hàbits que no seguim? Això depèn de cadascú, però en la meva opinió hauria d’estar “prohibit”!
Llavors és quan tenim professionals que no els motiva la seva feina, on la única finalitat és lucrar-se.

Tornem al tema, preparant la classe se’m fa acudir fer servir un test amb respostes numèriques segons si responies “Sí” o “No” per analitzar si som prou sostenibles o encara ho podem ser més. Es tracta d’un test que vaig treure d’un tríptic informatiu sobre “Com estalviar energia elèctrica a casa”, amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya - Institut Català d’Energia.


Resultat:
Si obtenies de 12 - 16 punts és que ets un bon estalviador de diner i d'energia.
Entre 8-12, encara et queda un largo camí però vas prou encaminat!
De 0 - 8 punts ets un malbaratador, necessites replantejar-te tant pel medi com per la butxaca l'energia que consumeixes.

Em van recriminar que amb aquest test no podia titllar a una persona de ser o no ser sostenible, ni tant sols una aproximació.
La meva reflexió és la següent: evidentment que amb aquest test no s’avaluen tots els àmbit que conformen l’educació ambiental però si una persona té uns bons hàbits domèstics en coherència amb la natura es suposa que la resta de comportaments que tingui fora de casa també haurien de ser equitatius.

Continuant, vaig sentir-me a dir que feia servir un portàtil marca <<Apple>> que és de les marques menys ecològiques (això ho hauria de comprovar amb rigorositat, jo en sóc totalment ignorant). La roba que portava per vestir és d'una multinacional i que poc té a veure amb el comerç just. Què em venia a dir? No era pas un atac que no pogués ensenyar educació ambiental però sí que ningú és 100% sostenible, jo tampoc i per tant era incongruent la meva frase de "ser uns models pels participants".

Vaig pensar i pensar molt abans de contestar. Hi ha dos tipus d'actitud. Una és veure que no tenim un comportament sostenible, ser pessimistes i continuar així sota el lema de "és impossible canviar-ho tot". I l'altre és veure que no tenim un comportament sostenible, ser positiu i intentar canviar, poquet a poquet, el teu impacte ambiental per intentar deixar el món una mica millor del que l'has trobat.

En fi, resumint… no sé si vaig fer la meva feina bé, però intento autoconsolar-me amb què almenys vàrem fer una aproximació prospectiva a la realitat actual i vam fer un enfocament globalitzador dels problemes que tenim a la societat.




Glosari:


Petjada ecològica: Fragment del planeta que necessita cadascú per satisfer la seva demanda d’espai i recursos.

Impacte ambiental: Resultat de la pressió antropogènica sobre els altres éssers vius o sobre les condicions de l’entorn.

Desevolupament sostenible: Capacitat de satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures.

Comerç just: és un sistema comercial solidari i alternatiu que el seu objectiu és millorar l'accés al mercat dels productors més desafavorits i canviar les injustes regles del comerç internacional, que consoliden la pobresa i la desigualtat mundial.

dimarts, 18 de febrer del 2014

LLEURE VS. ESCOLA _ II tertúlia: temps d’oci

Bon dia bloggers!!

M’agradaria iniciar la II tertúlia del blog EduRepte!

Avui us proposo un debat sobre l’educació en el lleure i l’educació a l’escola: quina és la teoria, com hauria de ser, i com es porta a la pràctica en realitat.

L’idea em va sorgir al veure el programa de TV3 “Amb ulls de nen”, exactament el capítol “OCI” del dia 30/01/2014. 

Va ser molt interessant, es qüestionaven si els nens tenen realment temps per no fer res. Temps lliure de veritat, temps per avorrir-se.

Actualment els nens/es tenen quasi totes les tardes ocupades amb extraescolars, però el que potser no hem pensat és que una activitat extraescolar no hauria de ser per estudiar més, hauria de ser divertida i que juguessin... no oblidem que les activitats extraescolar també entren dins el sac d’activitats de lleure!!

Què més hi tenim dins els sac?
L’ horari de menjador escolar, colònies, transport escolar, casal de vacances, serveis d’acollida (mal anomenat guarderia matinal), ludoteca, campaments, rutes de muntanya, activitats extraescolars, excursions escolars, camps de treball i evidentment els caus, casals de joves i esplais. Les activitats de lleure són totes les que no són lectives curriculars.
El lleure té tres funcions bàsiques, les anomenades 3D: diversió, descans i desenvolupament personal.

I en què es basa el lleure? L’educació en el lleure es basa en el joc. En el joc segur, DIVERTIT, on els nens estan ben atesos, amb respecte, adequat a les edats dels infants, amb qualitat pedagògica... i és que amb el joc podem treballar tantes coses, tants valors...!!

En la meva opinió, la diferència entre l’educació dins i fora l’escola és que en el lleure s’aprenen més valors, més educació emocional. (estic parlant segons l'educació que ens oferten en el nostre país)

Valors que ens diferenciaran com a persona en un futur, que reflexaran els nostres interessos, ens ajudaran a escollir un camí algun dia. Els valors són els principis que ens permeten orientar el nostre comportament en funció de realitzar-nos com a persones, són font de satisfacció (com explicava en Xavi Giró).

Diferències bàsiques del lleure i l’escola:

Escola
Lleure
Temari curricular a seguir
Més flexible
Obligatori
Voluntari
Assignatures
Educació amb valors
Dins l’aula
Més dinàmic
Estricte, temari establert
Adaptable, més moldejable
Objectiu principal: aprendre, formar-se acadèmicament
Objectiu principal: passar-ho bé i divertir-se jugant
Avaluacions constants
Tots els nens són iguals, no es puntua

Les dues vessants de l'educació són necessàries per formar els nens/es del demà!!

INTERCANVI D'OPINIONS, PREGUNTES PER PENSAR:
Per acabar, us deixo algunes preguntes per pensar i si us animeu, per contestar i fer un petit debat!

1. Creus que els casal es poden fer en les instal·lacions de l’escola? Durant vacances de Nadal per exemple, utilitzar el pati i el gimnàs o algunes aules per per-hi casals. Ho trobes bé o creus que els nens/es han de canviar d’instal·lacions per canviar d’aires?

2. Creus que les activitats extraescolars es poden considerar temps d’oci? És un temps lliure del nen/a, però en realitat estan aprenent, assistint a classes de música, llengües o repàs...

3. Creus que està bé que cada cop les escoles incorporin a les aules jocs, dinàmiques i activitats perquè els nens aprenguin d’una manera més atractiva i experimental?

4. L’estona de menjador hauria de ser considerada de lleure o d’escola? Les persones responsables són monitors/es però s’estàn ensenyant bons hàbits, higiene, comportament...

5. Trobes bé que un casal destini un temps de l’horari a fer deures o quadern de repàs?


ON COMENÇA I ON ACABA EL LLEURE?


diumenge, 19 de gener del 2014

Quin MODEL EDUCATIU volem? _ I Tertúlia

Per fi estimats lectors... la primera tertúlia del blog Edurepte!! BENVINGUTS!

El dimecres 08/01/2014, al programa de TV3“Els matins” varen parlar sobre <<Quin model educatiu volem?>>  amb l’exconseller d’Educació Ernest Maragall i l’exconsellera d’Ensenyament Carme Laura Gil. També comptaven amb  l’opinió del mestre i exdirector de l’Escola Ginebró, i autor del llibre “Nascola. Experiències d’un mestre durant 40 anys al’Escola Ginebró”.

[Per entendre bé, llegiu-vos el post de “Lleis educatives” ;D]

Informe PISA
L’inici de la conversa la dóna l’últim informe PISA (2012), que deixa en mala posició l’educació catalana (i espanyola) en estudis de secundària sobretot. Fins ara, sempre ens havíem mantingut entre la mitjania. A més, s’interpretava una cohesió dintre de l’escola (on tots els alumnes avançaven més o menys igual) i entre escoles (escoles públiques, concertades, privades... obtenien els mateixos resultats). L’últim informe PISA demostra una pèrdua d’aquesta cohesió la qual ens caracteritzava.

L’exconseller culpa a l’augment d’immigració; el canvi social l’anomena. Aquest resultat ha donat peu a moltes opinions sobre si la LOMCE és l’antídot a aquest sistema educatiu que tenim, però Maragall afirma que la LEC ben desplegada és la solució. També puntualitza millorar la formació inicial dels nostres docents (quanta raó té aquí!! Però la formació inicial i la continuada!!)

Formació professorat
A Finlàndia, el professorat té una elevada qualificació acadèmica, amb més d’un 9 sobre 10 de promig al batxillerat. La carrera universitària dura 5 anys, i llavors fan pràctiques durant un any. A més, per ser professor, es demana una gran dosi de sensibilitat social (activitats socials, voluntariat...). Les proves de selecció són les més dures: els aspirants a professor passen proves matemàtiques, d’aptituds tecnològiques, resums de llibres de lectura, demostració d’aptituds artístiques a més de valorar-se la capacitat de comunicació i empatia. No és d’estranyar que ser mestre estigui considerat ser una excel·lència.

Per contra, al nostre país, la nota d’accés a la carrera de magisteri infantil és molt baixa (8-9 sobre 14), i només es fan 100-200 hores de pràctiques. Un dels grans problemes és que molta joventut escull estudiar magisteri per falta de vocació en algun altre ofici, a més de la ceguera que els comporta tenir vacances durant l’estiu.
(Puc entendre la impotència que ha de sentir un aspirant a professor que és vocacional veure’s rodejat de estudiants poc motivats per millorar l’ensenyament.)
I és que l’educació és l’arma més forta, més eficaç i valuosa del món!!!!

A Finlàndia, els millors professors ensenyen durant els primers anys d’ensenyament, ja que consideren que als 7 anys l’alumne es troba a la fase més manejable i és quan realitza algunes de les connexions mentals fonamentals.

Equip docent
Al programa de TV3, Ignasi Casals comentà “L’equip de cada escola ha de ser un equip motivat”.

Però és molt difícil motivar-se ensenyant en una classe amb un rang de 25/30 alumnes!! On el professor no pot ser creatiu ja que té estipulat el temari i el calendari religiosament.

Un dels nostres problemes és que el nostre model educatiu és més aviat un model de societat, com explica l’exconsellera Gil: “Les lleis educatives canvien cada cop que canvia el govern, per tant tenim lleis polítiques. I a Catalunya, són més aviat un atac”.
Té tota la raó, i cito textualment: “No s’arregla per llei, sinó per la tasca que hi ha dintre les escoles”. I és que a Finlàndia la decisió sobre el que s’estudiarà la té el municipi, llavors cada escola en particular i finalment el professor: existeix una autonomia que permet educar a cada nen/a versus les seves necessitat individuals.

Ensenyament individualitzat
Molt bonic i molt fantàstic, però a Espanya hi ha la falsa creença que tots els nens/es són iguals i han d’aprendre el mateix i de la mateixa manera, i per tant passar pel mateix coll d’ampolla... Gran error! Aprendre bé la base és fonamental des del meu punt de vista, i si a un alumne li costa sumar, no hauria de passar a aprendre a restar o multiplicar. Al meu entendre no existeix un nen lent o que li costa aprendre, cadascun té el seu moment d’aprenentatge i no trobo bé aquesta manera d’encasellar. Si un tema no s’aprèn avui, l’aprendran demà!!






























Fixeu-vos: a Finlàndia, l’educació obligatòria comença als 7 anys, sinònim que els nens/es comencen a aprendre a llegir als 7-8 anys!!!!!
A més tenen menys deures per fer a casa, que els permet realitzar altres activitats: sobretot esportives i musicals.
I l’anglès, es comença als 9 anys. No hi ha pressa, tot i així als 18 anys el seu nivell és més alt que el dels espanyols (que aprenen anglès des de ben petits).

La família també educa
Un punt clau, la pedra filosofal de l’educació, és encaixar tres estructures: la familiar, l’escola i l’ús dels recursos (biblioteques, ludoteques, cines, teatre...).
No tenir com a principal responsable de l’educació l’escola, sinó que on primer s’ha d’educar és a casa, cada dia. Amb bons hàbits, perseverança, ajudant a fer els deures, dedicant temps als nens fent servir els recursos públics (llegir un biblioteca, visitar museus,... generar inquietud cultural molt lluny de les videoconsoles i la televisió).

Puc entendre que els horaris laborals no són compatibles amb temps per dedicar als fills a repassar el que han après a l’escola. Tot és un peix que es mossega la cua: Els espanyols, els catalans, hem de treballar més hores per tenir els diners per pagar una bona educació, però no tenim temps lliure pels fills. En canvi, a Finlàndia, treballen menys hores perquè l’educació és totalment gratuïta fins la universitat (inclòs els llibres, menjador, i activitats) amb la qual cosa inverteixen molt més temps en atendre als fills.

Èxit escolar
I la gran pregunta és, si els finlandesos comencen més tard l’escola, no aprenen una llengua estrangera fins als 9 anys, fan menys hores lectives i tenen menys deures a casa, perquè tenen més èxit escolar?
Només tenen un 8% d’abandonament escolar! I a Espanya, 1 de cada 3 nens/a deixa l’escola secundària obligatòria! Perquè?

Què estem fent malament? Què hem de fer per millorar?
I també us pregunto:
Creus que milloraria el nostre sistema educatiu amb l’aplicació de la LOMCE?


Espero que us animeu a opinar!
Sobretot mestres i professors de primaria i secundària, il·lumineu-nos!!