Aprenentatge Cooperatiu. "No és el mateix saber una cosa que explicar una cosa"

Bona tarda a tothom i totdon!

Com estic enfeinada fent la programación de les meves classes que comencen ja la setmana vinent i m'he d'informar bé sobre l'aprenentatge cooperatiu... he decidit que ho puc compartir amb vosaltres mentres busco més recursos.

_______________________________________________________

Tot va començar dilluns passat 07/09/15, ens van venir a fer, a tot el personal docent, una Jornada de Formació sobre Aprenentatge Cooperatiu...

Què és?

"L'aprenentatge cooperatiu és l'ús didàctic de grups reduïts en els que els estudiants treballen junts per a maximitzar el seu propi aprenentatge i el dels altres". - Johnson D., Johnson R. i Holubec E. (1999)

És a dir: juntar en petits grups als alumnes perquè aprènguin de manera individual.

- De manera individual? i com s'aguanta això? Bé... anem per passos...

Com funciona?

Posar als estudiants a treballar junts, sense res més, no produeix necessàriament una situació d'aprenentatge cooperatiu. En l'estructuració de la tasca a realitzar pel grup d'estudiants s'han de tenir presents alguns elements essencials:

- Han de ser grups mixtos, heterogenis i coordinats.

- Implicació de tots els participants equitativament.

- S'inicia una activitat cooperativa per acabar realitzant un treball INDIVIDUAL.

- Hi ha d'haver el mateix grau de control mutu i d'exigències mútues.

- Un principi ha de ser que es necessitin uns als altres.

- El/la professor/a ha de poder conèixer el treball personal que ha fet cada un.

Això fomenta l'integració total de qualsevol alumne a la classe, sense necessitat de treure parcialment als alumnes que no segueixen al mateix ritme. I és clar, si no es separa l'alumne fa que es socialitzi més, cosa positiva també.

Fomenta l'aprenentatge per desequilibració (hi ha certs alumnes que aprenen de manera literal que el/la professor/a els ensenya però no el perquè de la seva aplicació. Quan han d'explicar l'exercici a un company/a fan que hagin de desestructurar l'informació rebuda i reestructurar-la transformant-la en coneixement). Això vindria relacionat amb la teoria del conflicte sociocognitiu!

Per tant incrementa altament el rendiment acadèmic: l'alumne que no seguia la classe té un tutor individual, que el segueix, li explica personalment els exercicis i detecta si té alguna mancança; i l'alumne que segueix la classe reforça el seu aprenentatge transformant la seva informació per així aprendre. Fas que l'alumni que ensenya es mogui per un nivell de sofisticació semblant al del professor.

Com s'aplica?

Dominar aquests elements essencials de la cooperació permet als ensenyants a:

- Agafar lliçons existents, programes i cursos i poder-los estructurar de manera que es desenvolupin en termes cooperatius.
- Ajustar els temes, en termes cooperatius, a efectes que reuneixin les circumstàncies i necessitats d'ensenyament dels plans d'estudi, de les àrees de coneixement i dels estudiants.
- Diagnosticar els problemes que alguns estudiants poden tenir per treballar conjuntament a efectes de poder augmentar l'eficàcia dels grups.


Algunes tècniques de l'AC:

Ed. Infantil:

- El meu bessó (en comptes del/la professor/a anar preguntant de un en un a tots els/les alumnes, que en parelles es preguntin sobre el tema a treballar i després la/el professor pregunta a 4 o 5 a l'atzar). S'aconsegueix que tothom parli en un temps més breu i ningú s'avorreixi.

- Crear assamblees

- Entrevistar-se i parlar per l'altre quan pregunti el/la professor/a.

Ed. Primària:

- Crear assamblees

- Entrevistar-se i parlar per l'altre quan pregunti el/la professor/a.

- Parelles: preguntar-se què en saben sobre un tema i després individualment (i per recollir) apunten a un quart de full DinA4 els coneixements. Funciona molt bé per activar els coneixements prèvis* i situar els alumnes.
- Formació d'equips base estables (+- 4 alumnes)
- Formació d'Equips d'experts (5/6 alumnes)

Ed. Secundària:
- Parelles: preguntar-se què en saben sobre un tema i després individualment (i per recollir) apunten a un quart de full DinA4 els coneixements. Funciona molt bé per activar els coneixements prèvis* i situar els alumnes
- Els treballs en grups és la metodologia que més funciona a ESO, augmenta la motivació i interès de l'alumnat.--> Formació d'equips base estables
- Petites investigacions/descobertes.
- 10 últims minuts fer amb parelles exercici semblants als de deures (si no s'acaben no passa res, i no han de ser MAI els exercicis de deures, que no adelantin feina de casa!)
- Ensenyar, fer, llegir el mapa mental de la unitat AL PRINCIPI de cada tema, no al final per repassar. Serveix per ordenar les idees i coneixements previs.

*Tenir els coneixements previs serveix realment per un bon aprenentatge significatiu (Ausubel).

Font

Situacions indicades per utilitzar aquesta metodologia?

Aquí trobaríem respostes per a tots els gustos, la meva resposta, segons el que m'han ensenyat a la <<Master Class>> de l'Empresa CINÉTICA és que no va destinada a cap curs en general, de fet s'hauria de començar a implantar des d'educació infantil perquè a primària ja fos una metodologia coneguda i a l'ESO la dominéssin completament. 

I tampoc hi ha unes matèries amb les quals si es pot treballar, serà més o menys fàcil aplicar-ho però es pot amb qualsevol assignatura. 

De fet, el millor seria que tots els professors ho apliquéssin... Imagineu un alumne que en matemàtiques "va coix" i l'han d'assistir però que en anglès pot sobresortir i ajudar els altres? Això seria fantàstic.

Quins avantatges té?

- Més motivació per la tasca a realitzar

- Actituds d'implicació i d'iniciativa pròpia

- Millora el grau de comprensió del que es fa i del perquè es fa**

- Augmenta el volum de treball realitzat

- Qualitat del mateix

- Augmenta el grau de domini de procediments i conceptes

- Afavoreix a l'actitut positiva

- Relació social en l'aprenentatge
- Es pot atendre més fàcilment a la diversitat de l'aula.

- Ajuda a trencar una monotonia de la classe i augmenta l'atenció de l'alumnat (en mig d'una classe magistral fer una petita tècnica d'entrevista de 5 minuts torna a activar la seva percepció i atenció... vaja, que no se t'adormin!! --> Existeix evidència científica que l'atenció dels estudiants decau molt ràpidament passats 15-20 minuts des de l'inici d'una classe expositiva!!)

** Activitats amb les que s'aprèn de menys a més:
Exposició < Lectura < Presentació Audiovisual < Demostració < Discussió < Pràctica guiada < Ensenyar a altres

ULL! Eviteu aquestes situacions..

- Col·locar les parelles d'aprenentatge cooperatiu a iniciar els deures que tenen per l'endemà. Podria ocòrrer que el més avançat deixés copiar les activitats sense entendre-les per acabar abans i no tenir deures. 

- Tenir unes parelles prefixades. L'alumne més avançat pot sentir que el company/a és una càrrega i que es desmotivi. Per això cal canviar les parelles sovint, per variar de company/a. Això afavoreix a què l'alumne que en uns temes va més fluix pugui ajudar a altres companys/es en altres temes (i augmentar la motivació).

- Si un nen no vol parlar en públic davant de la classe, aprofitar les entrevistes per parelles! Saps que l'alumne parlarà del tema amb el company/a i no passarà vergonya ni ansietat que afectin al seu rendiment acadèmic!

- Adjudicar un portaveu, normalment parlarà el més entès i els menys no participaràn.



ATREVIU-VOS! Ara és l'hora!
Incorporeu a les vostres classes petits moments d'aprenentatge cooperatiu, notareu la millora!

• 
  
  
  
  Bibliografia, més tècniques i altres recursoso per aplicar l'AC: 
  https://www.upc.edu/rima/grups/giac/que-es-aprenentatge-cooperatiu
  http://aprenentatgecooperatiu.udg.edu/projecte_tecniques.html
  http://aprenentatge-cooperatiu.blogspot.com.es/2011/07/proposta-de-rubriques.html
  http://www.colectivocinetica.es

Quin MODEL EDUCATIU volem? _ I Tertúlia

Per fi estimats lectors... la primera tertúlia del blog Edurepte!! BENVINGUTS!

El dimecres 08/01/2014, al programa de TV3“Els matins” varen parlar sobre <<Quin model educatiu volem?>>  amb l’exconseller d’Educació Ernest Maragall i l’exconsellera d’Ensenyament Carme Laura Gil. També comptaven amb  l’opinió del mestre i exdirector de l’Escola Ginebró, i autor del llibre “Nascola. Experiències d’un mestre durant 40 anys al’Escola Ginebró”.

[Per entendre bé, llegiu-vos el post de “Lleis educatives” ;D]

Informe PISA

L’inici de la conversa la dóna l’últim informe PISA (2012), que deixa en mala posició l’educació catalana (i espanyola) en estudis de secundària sobretot. Fins ara, sempre ens havíem mantingut entre la mitjania. A més, s’interpretava una cohesió dintre de l’escola (on tots els alumnes avançaven més o menys igual) i entre escoles (escoles públiques, concertades, privades... obtenien els mateixos resultats). L’últim informe PISA demostra una pèrdua d’aquesta cohesió la qual ens caracteritzava.

L’exconseller culpa a l’augment d’immigració; el canvi social l’anomena. Aquest resultat ha donat peu a moltes opinions sobre si la LOMCE és l’antídot a aquest sistema educatiu que tenim, però Maragall afirma que la LEC ben desplegada és la solució. També puntualitza millorar la formació inicial dels nostres docents (quanta raó té aquí!! Però la formació inicial i la continuada!!)

Formació professorat

A Finlàndia, el professorat té una elevada qualificació acadèmica, amb més d’un 9 sobre 10 de promig al batxillerat. La carrera universitària dura 5 anys, i llavors fan pràctiques durant un any. A més, per ser professor, es demana una gran dosi de sensibilitat social (activitats socials, voluntariat...). Les proves de selecció són les més dures: els aspirants a professor passen proves matemàtiques, d’aptituds tecnològiques, resums de llibres de lectura, demostració d’aptituds artístiques a més de valorar-se la capacitat de comunicació i empatia. No és d’estranyar que ser mestre estigui considerat ser una excel·lència.

Per contra, al nostre país, la nota d’accés a la carrera de magisteri infantil és molt baixa (8-9 sobre 14), i només es fan 100-200 hores de pràctiques. Un dels grans problemes és que molta joventut escull estudiar magisteri per falta de vocació en algun altre ofici, a més de la ceguera que els comporta tenir vacances durant l’estiu.

(Puc entendre la impotència que ha de sentir un aspirant a professor que és vocacional veure’s rodejat de estudiants poc motivats per millorar l’ensenyament.)

I és que l’educació és l’arma més forta, més eficaç i valuosa del món!!!!

A Finlàndia, els millors professors ensenyen durant els primers anys d’ensenyament, ja que consideren que als 7 anys l’alumne es troba a la fase més manejable i és quan realitza algunes de les connexions mentals fonamentals.

Equip docent

Al programa de TV3, Ignasi Casals comentà “L’equip de cada escola ha de ser un equip motivat”.

Però és molt difícil motivar-se ensenyant en una classe amb un rang de 25/30 alumnes!! On el professor no pot ser creatiu ja que té estipulat el temari i el calendari religiosament.

Un dels nostres problemes és que el nostre model educatiu és més aviat un model de societat, com explica l’exconsellera Gil: “Les lleis educatives canvien cada cop que canvia el govern, per tant tenim lleis polítiques. I a Catalunya, són més aviat un atac”.

Té tota la raó, i cito textualment: “No s’arregla per llei, sinó per la tasca que hi ha dintre les escoles”. I és que a Finlàndia la decisió sobre el que s’estudiarà la té el municipi, llavors cada escola en particular i finalment el professor: existeix una autonomia que permet educar a cada nen/a versus les seves necessitat individuals.

Ensenyament individualitzat

Molt bonic i molt fantàstic, però a Espanya hi ha la falsa creença que tots els nens/es són iguals i han d’aprendre el mateix i de la mateixa manera, i per tant passar pel mateix coll d’ampolla... Gran error! Aprendre bé la base és fonamental des del meu punt de vista, i si a un alumne li costa sumar, no hauria de passar a aprendre a restar o multiplicar. Al meu entendre no existeix un nen lent o que li costa aprendre, cadascun té el seu moment d’aprenentatge i no trobo bé aquesta manera d’encasellar. Si un tema no s’aprèn avui, l’aprendran demà!!

Fixeu-vos: a Finlàndia, l’educació obligatòria comença als 7 anys, sinònim que els nens/es comencen a aprendre a llegir als 7-8 anys!!!!!

A més tenen menys deures per fer a casa, que els permet realitzar altres activitats: sobretot esportives i musicals.

I l’anglès, es comença als 9 anys. No hi ha pressa, tot i així als 18 anys el seu nivell és més alt que el dels espanyols (que aprenen anglès des de ben petits).

La família també educa

Un punt clau, la pedra filosofal de l’educació, és encaixar tres estructures: la familiar, l’escola i l’ús dels recursos (biblioteques, ludoteques, cines, teatre...).

No tenir com a principal responsable de l’educació l’escola, sinó que on primer s’ha d’educar és a casa, cada dia. Amb bons hàbits, perseverança, ajudant a fer els deures, dedicant temps als nens fent servir els recursos públics (llegir un biblioteca, visitar museus,... generar inquietud cultural molt lluny de les videoconsoles i la televisió).

Puc entendre que els horaris laborals no són compatibles amb temps per dedicar als fills a repassar el que han après a l’escola. Tot és un peix que es mossega la cua: Els espanyols, els catalans, hem de treballar més hores per tenir els diners per pagar una bona educació, però no tenim temps lliure pels fills. En canvi, a Finlàndia, treballen menys hores perquè l’educació és totalment gratuïta fins la universitat (inclòs els llibres, menjador, i activitats) amb la qual cosa inverteixen molt més temps en atendre als fills.

Èxit escolar

I la gran pregunta és, si els finlandesos comencen més tard l’escola, no aprenen una llengua estrangera fins als 9 anys, fan menys hores lectives i tenen menys deures a casa, perquè tenen més èxit escolar?

Només tenen un 8% d’abandonament escolar! I a Espanya, 1 de cada 3 nens/a deixa l’escola secundària obligatòria! Perquè?

Què estem fent malament? Què hem de fer per millorar?

I també us pregunto:

Creus que milloraria el nostre sistema educatiu amb l’aplicació de la LOMCE?

Espero que us animeu a opinar!
Sobretot mestres i professors de primaria i secundària, il·lumineu-nos!!