Aprenentatge Cooperatiu. "No és el mateix saber una cosa que explicar una cosa"

Bona tarda a tothom i totdon!

Com estic enfeinada fent la programación de les meves classes que comencen ja la setmana vinent i m'he d'informar bé sobre l'aprenentatge cooperatiu... he decidit que ho puc compartir amb vosaltres mentres busco més recursos.

_______________________________________________________

Tot va començar dilluns passat 07/09/15, ens van venir a fer, a tot el personal docent, una Jornada de Formació sobre Aprenentatge Cooperatiu...

Què és?

"L'aprenentatge cooperatiu és l'ús didàctic de grups reduïts en els que els estudiants treballen junts per a maximitzar el seu propi aprenentatge i el dels altres". - Johnson D., Johnson R. i Holubec E. (1999)

És a dir: juntar en petits grups als alumnes perquè aprènguin de manera individual.

- De manera individual? i com s'aguanta això? Bé... anem per passos...

Com funciona?

Posar als estudiants a treballar junts, sense res més, no produeix necessàriament una situació d'aprenentatge cooperatiu. En l'estructuració de la tasca a realitzar pel grup d'estudiants s'han de tenir presents alguns elements essencials:

- Han de ser grups mixtos, heterogenis i coordinats.

- Implicació de tots els participants equitativament.

- S'inicia una activitat cooperativa per acabar realitzant un treball INDIVIDUAL.

- Hi ha d'haver el mateix grau de control mutu i d'exigències mútues.

- Un principi ha de ser que es necessitin uns als altres.

- El/la professor/a ha de poder conèixer el treball personal que ha fet cada un.

Això fomenta l'integració total de qualsevol alumne a la classe, sense necessitat de treure parcialment als alumnes que no segueixen al mateix ritme. I és clar, si no es separa l'alumne fa que es socialitzi més, cosa positiva també.

Fomenta l'aprenentatge per desequilibració (hi ha certs alumnes que aprenen de manera literal que el/la professor/a els ensenya però no el perquè de la seva aplicació. Quan han d'explicar l'exercici a un company/a fan que hagin de desestructurar l'informació rebuda i reestructurar-la transformant-la en coneixement). Això vindria relacionat amb la teoria del conflicte sociocognitiu!

Per tant incrementa altament el rendiment acadèmic: l'alumne que no seguia la classe té un tutor individual, que el segueix, li explica personalment els exercicis i detecta si té alguna mancança; i l'alumne que segueix la classe reforça el seu aprenentatge transformant la seva informació per així aprendre. Fas que l'alumni que ensenya es mogui per un nivell de sofisticació semblant al del professor.

Com s'aplica?

Dominar aquests elements essencials de la cooperació permet als ensenyants a:

- Agafar lliçons existents, programes i cursos i poder-los estructurar de manera que es desenvolupin en termes cooperatius.
- Ajustar els temes, en termes cooperatius, a efectes que reuneixin les circumstàncies i necessitats d'ensenyament dels plans d'estudi, de les àrees de coneixement i dels estudiants.
- Diagnosticar els problemes que alguns estudiants poden tenir per treballar conjuntament a efectes de poder augmentar l'eficàcia dels grups.


Algunes tècniques de l'AC:

Ed. Infantil:

- El meu bessó (en comptes del/la professor/a anar preguntant de un en un a tots els/les alumnes, que en parelles es preguntin sobre el tema a treballar i després la/el professor pregunta a 4 o 5 a l'atzar). S'aconsegueix que tothom parli en un temps més breu i ningú s'avorreixi.

- Crear assamblees

- Entrevistar-se i parlar per l'altre quan pregunti el/la professor/a.

Ed. Primària:

- Crear assamblees

- Entrevistar-se i parlar per l'altre quan pregunti el/la professor/a.

- Parelles: preguntar-se què en saben sobre un tema i després individualment (i per recollir) apunten a un quart de full DinA4 els coneixements. Funciona molt bé per activar els coneixements prèvis* i situar els alumnes.
- Formació d'equips base estables (+- 4 alumnes)
- Formació d'Equips d'experts (5/6 alumnes)

Ed. Secundària:
- Parelles: preguntar-se què en saben sobre un tema i després individualment (i per recollir) apunten a un quart de full DinA4 els coneixements. Funciona molt bé per activar els coneixements prèvis* i situar els alumnes
- Els treballs en grups és la metodologia que més funciona a ESO, augmenta la motivació i interès de l'alumnat.--> Formació d'equips base estables
- Petites investigacions/descobertes.
- 10 últims minuts fer amb parelles exercici semblants als de deures (si no s'acaben no passa res, i no han de ser MAI els exercicis de deures, que no adelantin feina de casa!)
- Ensenyar, fer, llegir el mapa mental de la unitat AL PRINCIPI de cada tema, no al final per repassar. Serveix per ordenar les idees i coneixements previs.

*Tenir els coneixements previs serveix realment per un bon aprenentatge significatiu (Ausubel).

Font

Situacions indicades per utilitzar aquesta metodologia?

Aquí trobaríem respostes per a tots els gustos, la meva resposta, segons el que m'han ensenyat a la <<Master Class>> de l'Empresa CINÉTICA és que no va destinada a cap curs en general, de fet s'hauria de començar a implantar des d'educació infantil perquè a primària ja fos una metodologia coneguda i a l'ESO la dominéssin completament. 

I tampoc hi ha unes matèries amb les quals si es pot treballar, serà més o menys fàcil aplicar-ho però es pot amb qualsevol assignatura. 

De fet, el millor seria que tots els professors ho apliquéssin... Imagineu un alumne que en matemàtiques "va coix" i l'han d'assistir però que en anglès pot sobresortir i ajudar els altres? Això seria fantàstic.

Quins avantatges té?

- Més motivació per la tasca a realitzar

- Actituds d'implicació i d'iniciativa pròpia

- Millora el grau de comprensió del que es fa i del perquè es fa**

- Augmenta el volum de treball realitzat

- Qualitat del mateix

- Augmenta el grau de domini de procediments i conceptes

- Afavoreix a l'actitut positiva

- Relació social en l'aprenentatge
- Es pot atendre més fàcilment a la diversitat de l'aula.

- Ajuda a trencar una monotonia de la classe i augmenta l'atenció de l'alumnat (en mig d'una classe magistral fer una petita tècnica d'entrevista de 5 minuts torna a activar la seva percepció i atenció... vaja, que no se t'adormin!! --> Existeix evidència científica que l'atenció dels estudiants decau molt ràpidament passats 15-20 minuts des de l'inici d'una classe expositiva!!)

** Activitats amb les que s'aprèn de menys a més:
Exposició < Lectura < Presentació Audiovisual < Demostració < Discussió < Pràctica guiada < Ensenyar a altres

ULL! Eviteu aquestes situacions..

- Col·locar les parelles d'aprenentatge cooperatiu a iniciar els deures que tenen per l'endemà. Podria ocòrrer que el més avançat deixés copiar les activitats sense entendre-les per acabar abans i no tenir deures. 

- Tenir unes parelles prefixades. L'alumne més avançat pot sentir que el company/a és una càrrega i que es desmotivi. Per això cal canviar les parelles sovint, per variar de company/a. Això afavoreix a què l'alumne que en uns temes va més fluix pugui ajudar a altres companys/es en altres temes (i augmentar la motivació).

- Si un nen no vol parlar en públic davant de la classe, aprofitar les entrevistes per parelles! Saps que l'alumne parlarà del tema amb el company/a i no passarà vergonya ni ansietat que afectin al seu rendiment acadèmic!

- Adjudicar un portaveu, normalment parlarà el més entès i els menys no participaràn.



ATREVIU-VOS! Ara és l'hora!
Incorporeu a les vostres classes petits moments d'aprenentatge cooperatiu, notareu la millora!

• 
  
  
  
  Bibliografia, més tècniques i altres recursoso per aplicar l'AC: 
  https://www.upc.edu/rima/grups/giac/que-es-aprenentatge-cooperatiu
  http://aprenentatgecooperatiu.udg.edu/projecte_tecniques.html
  http://aprenentatge-cooperatiu.blogspot.com.es/2011/07/proposta-de-rubriques.html
  http://www.colectivocinetica.es

Som sostenibles? _ III Tertúlia

Ahir, divendres 24 de Juliol de 2015, vaig tenir un petit debat-discussió amb un alumne del curs de monitors on faig de formadora, en el mòdul d’Educació Ambiental.

Durant la classe van sortir temes com “ el monitor és un model pels participants”:

Si tu demanes puntualitat, has de ser puntual.

Si tu prohibeixes fumar, no fumis.

Si demanes esforç alhora de fer els exercicis, esforça’t també a l’hora de corretgir-los.

És de calaix no? Bàsicament seria contraproduent… com tirar-se pedres sobre la teulada de casa.

Per tant, extrapolant aquest concepte a l’educació ambiental, tu has de ser pro-mediambient (ser un defensor del medi natural), tenir consciència de la pròpia petjada ecològica, intentar minimitzar el teu impacte ambiental, no generar masses residus, reciclar… en general potenciar un estil de vida a favor amb la natura, si vols ser educador ambiental. Fins aquí coincidim?

Perquè em van rebatre que sí es pot ensenyar una cosa que no comparteixes. I sí, es cert. Poder, es pot. Però llavors on queda la nostra moralitat? Som tan hipòcrites de profanar una educació, uns valors i uns hàbits que no seguim? Això depèn de cadascú, però en la meva opinió hauria d’estar “prohibit”!

Llavors és quan tenim professionals que no els motiva la seva feina, on la única finalitat és lucrar-se.

Tornem al tema, preparant la classe se’m fa acudir fer servir un test amb respostes numèriques segons si responies “Sí” o “No” per analitzar si som prou sostenibles o encara ho podem ser més. Es tracta d’un test que vaig treure d’un tríptic informatiu sobre “Com estalviar energia elèctrica a casa”, amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya - Institut Català d’Energia.

Resultat:

Si obtenies de 12 - 16 punts és que ets un bon estalviador de diner i d'energia.

Entre 8-12, encara et queda un largo camí però vas prou encaminat!

De 0 - 8 punts ets un malbaratador, necessites replantejar-te tant pel medi com per la butxaca l'energia que consumeixes.

Em van recriminar que amb aquest test no podia titllar a una persona de ser o no ser sostenible, ni tant sols una aproximació.

La meva reflexió és la següent: evidentment que amb aquest test no s’avaluen tots els àmbit que conformen l’educació ambiental però si una persona té uns bons hàbits domèstics en coherència amb la natura es suposa que la resta de comportaments que tingui fora de casa també haurien de ser equitatius.

Continuant, vaig sentir-me a dir que feia servir un portàtil marca <<Apple>> que és de les marques menys ecològiques (això ho hauria de comprovar amb rigorositat, jo en sóc totalment ignorant). La roba que portava per vestir és d'una multinacional i que poc té a veure amb el comerç just. Què em venia a dir? No era pas un atac que no pogués ensenyar educació ambiental però sí que ningú és 100% sostenible, jo tampoc i per tant era incongruent la meva frase de "ser uns models pels participants".

Vaig pensar i pensar molt abans de contestar. Hi ha dos tipus d'actitud. Una és veure que no tenim un comportament sostenible, ser pessimistes i continuar així sota el lema de "és impossible canviar-ho tot". I l'altre és veure que no tenim un comportament sostenible, ser positiu i intentar canviar, poquet a poquet, el teu impacte ambiental per intentar deixar el món una mica millor del que l'has trobat.

En fi, resumint… no sé si vaig fer la meva feina bé, però intento autoconsolar-me amb què almenys vàrem fer una aproximació prospectiva a la realitat actual i vam fer un enfocament globalitzador dels problemes que tenim a la societat.

Glosari:

Petjada ecològica: Fragment del planeta que necessita cadascú per satisfer la seva demanda d’espai i recursos.

Impacte ambiental: Resultat de la pressió antropogènica sobre els altres éssers vius o sobre les condicions de l’entorn.

Desevolupament sostenible: Capacitat de satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures.

Comerç just: és un sistema comercial solidari i alternatiu que el seu objectiu és millorar l'accés al mercat dels productors més desafavorits i canviar les injustes regles del comerç internacional, que consoliden la pobresa i la desigualtat mundial.

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Feliç dia del treballador bloggers! I la millor manera de celebrar-ho... és com veieu fent feina!

El passat cap de setmana 5-6 d’abril es va realitzar una trobada d’Agrupaments Escoltes i Guies de la Demarcació de Girona a la Bisbal d’Empordà.

 

24 d'un total de 25 agrupacions de la demarcació
de Girona vàren assistir a l'esdeveniment.

Vaig pensar que, dins el món del lleure, els anomenats popularment “caus” són molt importants per l’educació no curricular dels infants i joves. I que per tota la feina que fan, es mereixien un post! (es mereixen molt més però jo aporto el meu granet de sorra promocionant-los una micona).

De fet, de publicitat en necessiten ben poca perquè com explicava David Batlle, el comissari del MEG de la demarcació de Girona, l'escoltisme cada cop atreu més persones i això es va comprovar aconseguint l’objectiu de l’esdeveniment del mes passat, demostrar que la demarcació gironina està “més viva que mai”.

I és que sumant-hi totes les altres demarcacions (de l’Alt Ter, el Baix Llobregat/ Garraf/ Alt Penedès, el Barcelonès, Catalunya Central, Nord-Occidental, Tarragona i el Vallès/ Maresme) agrupen més de 20.000 escoltes i guies al nostre país, que són reconeguts per les organitzacions internacionals del moviment escolta i guia. Però no anem tan lluny encara! A Catalunya… tenim el MEG.

Què és MEG?

MEG són les sigles que corresponen a Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

ES defineixen com una associació sense ànim de lucre amb la missió d’educar infants i joves a través del mètode escolta i guia, fent-los protagonistes del seu creixement personal, per tal que esdevinguin persones conscients, actives i compromeses amb la societat.

Us quedarà molt més clar amb aquest vídeo que pots trobar a la web o clicant a la imatge: 

Els MEG formem part de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge. Però hem dit que no es quedava aquí… no! L ’escoltisme i el guiatge constitueixen el moviment juvenil més nombrós del planeta.

Exacte, exacte! És un moviment mundial!

Trobem el World Organitzation of the Scout Movement (WOSM), en català: Organització Mundial del Moviment Escolta, és una organització mundial, independent i sense ànim de lucre que té l'objectiu de promoure la unitat i l'enteniment de l'escoltisme d'arreu del món, així com facilitar la seva expansió i desenvolupament. Està present a  161 països, amb més de 40 milions de membres. I també World Association of Girl Guides and Girl Scouts (WAGGGS), l’Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes (WAGGGS) és l’associació de voluntariat que recolza la pràctica de l’escoltisme femení i el guiatge en 145 països, amb més de 10 milions de noies escoltes i guies.

El que m’agrada més del cau és que els nens i nenes aprenen jugant. Us deixo un enllaç on podeu trobar directament jocs per treballar l’educació emocional, diferents valors, cohesió grupal, implicació social, interculturalitat, entre d’altres. 

Dins el CAU trobem diferents branques, diferents grups que es divideixen per edats, que generalment són:

Castors i Llúdrigues, de 6 a 8 anys

Llops i Daines, de 8 a 11 anys

Ràngers i Noies Guia, d'11 a 14 anys

Pioners i Caravel·les, de 14 a 17 anys

Truc, a partir de 17 anys

A partir del mètode escolta i guia, cada agrupament desenvolupa el seu propi projecte educatiu, adaptat a l’entorn on es troba i en funció de les seves necessitats i característiques concretes.

Per un òptim funcionament, alguns dels caps (voluntaris) que en formen part assumeixen tasques concretes de gestió i representació de l’agrupament, organitzades en diversos càrrecs (cap d’agrupament, secretari/a, administrador/a, responsable pedagògic/a, animador/a de l’espiritualitat o consiliari, etc.). Tots els i les caps conformen el Consell d’Agrupament, que és el seu màxim òrgan de decisió.

EduRepte va fer una petita entrevista a 3 caps de diferents caus, i aquí teniu la seva experiència:

La Marta és del AEiG Sant Narcís, i és cap de Castors i Llúdrigues.

• Quin és l’ideari del grup escolta que formes part? Ens pots dir els 5 valors que creguis que es treballen/ s’aprenen més al cau?

Penso que al nostre cau, la idea principal en la que es basem és l’educació en l’exemple i en els valors. A partir d’aquí, a cada unitat treballem uns objectius o uns altres depenent de les “necessitats” del grup.

És decisió difícil triar quins són els cinc valors més importants ja que, de tots, no en destaca un per sobre dels altres al meu entendre. Tot i així, els cinc primers que em vénen al cap serien el respecte, el companyerisme, el treball en equip, el servei, l’esperit crític... Entre molts altres.

• Quines són les activitats estrelles, les que agraden més? 

Depenent de l’edat amb la que ens trobem al davant seria vàlida una resposta o una altra. En general, penso que els moments de jocs conjunts amb tots els infants de la unitat són molt bons. Per altra banda també agraden molt totes aquelles activitats relacionades amb un “eix d’animació” que tenen un objectiu final. Els tallers també són activitats que agraden força, sobretot quan no estan molt marcats i els nens i les nenes poden deixar volar la seva imaginació.

•  Quin perfil de nens/es teniu al vostre cau?

No crec que pugui definir un perfil molt pautat d’infants al cau. Infants procedents de barris i escoles molt diferents, tenim diversitat i tothom hi és benvingut.

• T’ha marcat personalment formar part d’un cau? Perquè?

Porto quinze anys al cau. Crec que amb aquesta afirmació sola ja responc la pregunta però sí, el cau m’ha marcat personalment. Créixer en l’entorn del cau, tot i que només sigui els dissabtes a la tarda, es nota. Hem conviscut, hem compartir, hem après moltes coses, hem passat moments bons i de no tan bons, però tot això et queda per sempre.

Quan era petita al cau hi trobava un espai on hi podia fer coses que no podia fer enlloc més, perquè sí que és veritat que a l’escola podies jugar a les hores del pati amb els companys, però no era el mateix, ni de bon tros.

Un cop et fas gran i passes a ser cap, al cau hi trobes molts sentiments i emocions diferents als de quan eres petit. Veus que, d’alguna manera, has de retornar tot allò que has rebut des que eres ben petit. Fer de cap omple molt, veus que els infants aprenen de tu igual que tu d’ells, i això és genial. 

• És vox populi que els que formeu part d’un cau no teniu gaire temps lliure, que en penses, és certa la frase de “no puc, tinc cau” ?

Hahaha! Sí!!! Potser és una de les frases que més diem – si no és la mateixa una de semblant. Un cop passes a fer de cap, els caus no són només els dissabtes a la tarda; reunions, excursions, preparacions, trobades...

Molta gent des de fora es pregunta que per què hi dediquem tant de temps si tampoc rebem res a canvi; jo crec que és una mica addictiu. Algunes vegades deixes de fer coses que t’agradaria molt fer per estar al cau, però compensa. A més, estàs al cau amb gent que hi portes convivint “tota la vida”,  els caps són la teva colla d’amics, no et perds tantes coses... J

L’Isaac també és cap, de les unitats de Llops i Daines, i forma part de l’Agrupament Sant Cugat de Salt.

• Quin és l’ideari del grup escolta que formes part? Ens pots dir els 5 valors que creguis que es treballen/ s’aprenen més al cau?

L’ideari de molts agrupaments és el de l’associació a la que pertanyen. En el nostre cas MEG de Catalunya.
1- Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom.
2- Estimem el treball i volem fer les coses bé
3- Aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots
4- Som decidits i afrontem les dificultats sense por
5- i última, un xic personal: Sempre a punt, cresta amunt! (perquè som una mica punkys!)

• Quines són les activitats estrelles, les que agraden més?

Les excursions i els campaments són les primeres, sens dubte. Després el top 10 d’activitats varia en funció de l’edat. Des de jocs infantils com mata-conills, el “tot s’hi val”, raids d’aventura en grup passant per descobertes d’entitats o espais de reflexió dels més grans.

• Quin perfil de nens/es teniu al vostre cau?

El nostre agrupament té més de 50 anys i sempre ha estat a la mateixa zona, això fa que els nostres nens/es siguin majoritàriament del barri vell de Salt i que ara, quan hem arribat a ser caps, portem als nens dels que eren els nostres caps (sisi, tot un xic endogàmic). 

La realitat social de Salt no és la mateixa de l’agrupament, per això en els últims dos anys hem volgut fer un projecte d’integració a fi que persones amb menys recursos puguin gaudir del cau.

• T’ha marcat personalment formar part d’un cau? Perquè?

Oi tant. Al cau convius amb gent de diverses edats, caràcters i orígens diferents, fet que t’enriqueix però a vegades et posa a prova. És una bona manera de posar-te límits, superar-los i aprendre alhora que t’ho passes de conya.

A vegades em faig la mateixa pregunta... com seria jo si no hagués anat al cau? Em dona una mica de yuyu pensar-ho, perquè penso que ara podria ser un killo de Salt.

• És vox populi que els que formeu part d’un cau no teniu gaire temps lliure, que en penses, és certa la frase de “no puc, tinc cau” ?

La veritat és que una mica enfeinats si que anem. Quant la gent descansa i té vacances nosaltres preparem campaments, sortides i això es nota... tot i això, no és la única cosa que fem, perquè és molt fàcil trobar-te amb persones que estan al cau i infinitat d’entitats més...

El que ens pot fer concloure és que la gent del cau és gent compromesa i sempre busquen el temps per fer coses, cosa que ens fa estar gairebé sempre enfeinats!

I per últim, tenim les vivències i experiència de'n Martí, cap de Pioners i Caravel·les i també cap d’Agrupament, del AEiG Les Gavarres.

• Quin és l’ideari del grup escolta que formes part? Ens pots dir els 5 valors que creguis que es treballen/ s’aprenen més al cau?

Tot i que el nostre cau forma part de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, i és una entitat emparada per l’església nosaltres vivim l’espiritualitat de forma més encarada al creixement persona i al esperit crític de cada infant i jove, utilitzant recursos per reflexionar sobre diversos temes de la nostra societat. Tant mateix també utilitzem camises com a símbol per cada unitat i per descomptat el foulard.

Dins el nostre cau també ens regim per les tres opcions escoltes, país, persona/educació i espiritualitat.

Compromís

Respecte

Treball en equip/companyerisme

Esperit crític

Servei / solidaritat

• Quines són les activitats estrelles, les que agraden més?

Campaments, sens dubte, però trobades i intercanvis també són activitats que es gaudeixen molt.

• Quin perfil de nens/es teniu al vostre cau?

El perfil dels nostres nen/es és de classe mitjana, la majoria de famílies bisbalenques.

• T’ha marcat personalment formar part d’un cau? Perquè?

Si, perquè tot el que aprens i vius amb el foulard penjat al coll et marquen per sempre. Perquè l’escoltisme i el guiatge no és només fer excursions i campaments, és una escola de vida on els nens/es i joves adquireixen una escala de valors tot jugant i passant-s’ho bé. Perquè treballes per una transformació social on et sens útil amb la feina que fas. Perquè el voluntariat és el que fa gran aquest moviment. Perquè quan mires enrere i veus tot el que has viscut, és d’una satisfacció enorme. Perquè quan dissabte a dissabte veus els infants i joves, amb aquella cara de felicitat que arriben, amb l’orgull de portar el foulard, te’n adones que fas la feina ben feta.

• És vox populi que els que formeu part d’un cau no teniu gaire temps lliure, que en penses, és certa la frase de “no puc, tinc cau”?

La veritat és que la frase ‘No puc, tinc cau’ és ben certa, però per nosaltres el compromís que tenim amb l’escoltisme i el guiatge va més enllà, i no ens fa mal dedicar moltes hores del nostre temps lliure a preparar activitats i campaments. Tot i així una feina ven organitzada permet encara comptar amb moltes hores del nostra temps.

En Martí, en una de les acampades del AEiG Les Gavarres

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ MARTA, ISAAC I MARTÍ!

I als lectors, espero que us hagi agradat i si teníeu algun petit dubte si entrar a formar part d’un cau, espero que després de llegir aquest post no dubteu ni un segon! Jo n’hi m’ho pensaria i hi entraria avui mateix!

I per acabar, us vull ensenyar com es fa el nus de l’amistat que es fa en els fulards (element típic dels caus, juntament amb la pròpia camisa de cada agrupament, la flor de lis i el trèvol).

Cliqueu per anar al YouTube i veure com es fa el nus de l'amistat!

Com era evident no podia faltar una mica de creativitat i fer-vos moure les manetes! Ara tots a practicar!!

Deixeu-me els vostres comentaris si us ve de gust, sobre si sou d'un cau, experiències o anècdotes que volgueu compartir, jo me les llegiré i comentaré amb moltes ganes! Gràcies per llegir!

The Marshmallow Challenge

Happy Friday to everyone!!

Fa dies que em ronda l'idea d'introduir-vos el repte del núvol de sucre, però no li traduïm el nom: The Marshmallow Challenge.

Es tracta d'una dinàmica de treball en equip.

• Objectius:

- Millorar el treball en equip i la cooperació

- Treballar el lideratge, el rendiment

- Desenvolupar creativitat

- Millorar la capacitat d'un equip per generar noves idees

- Establir una bona comunicación

- Incorporar la creació de prototips, assaigs i dissenys

I a més a més, pots descobrir quin és el teu rol natural dins d'un equip (líder, executor... segons si proposes idees, les executes, segueixes ordres o les dones), pot servir per trencar el gel en un equip que s'acaba de formar, o per consolidar equips ja creats...

• Materials únics i indispensables (per grup):

- 20 espaguetis (ni un més ni un menys)

- 1 marshmallow (núvol de sucre típic americà blanc i rodó, no cilíndric i rosa com les nostres nubes d'aquí).

- 1 iarda (0,9144 metres) de cordill

- 1 iarda (0,9144 metres) de cinta de carrosser

• Desenvolupament:

S'ha de construir l'estructura més alta i estable possible amb només el material que s'ofereix per grup i durant ni més ni menys que 18 minuts exactes.

• Normes:

- 4 persones màxim per grup

- Es pot realitzar la dinàmica a qualsevol edat

- No es pot utilitzar res més que el material cedit per aguantar l'estructura.

- El marshmallow ha d'estar al cap damunt de l'estructura i sencer.

- No cal utilitzar tot el material cedit, ni tampoc tots els elements, it's up to you.

- L'estructura ha de ser estable i es desqualificarà si cau.

- Es desqualificarà l'equip que als 18 minuts exactes no s'hagi apartat de la seva estructura.

L'última norma és molt estricte!! Quan jo vaig realitzar la dinàmica el meu equip va quedar desqualificat per 2 segons de més! 2 SEGONS! :O

Mireu, aquesta va ser la nostra estructura:

La podeu trobar al meu instagram.

Un altre punt de vista.

Una gran curiositat és repetir l'experiment al cap de un temps, per veure si s'ha millorat l'estructura construida!

La dinàmica és tan famosa que fins i tot té un lloc web: 

http://marshmallowchallenge.com/Welcome.html

I no només això, us he parlat mai de les TED Talks? És una pàgina web on hi trobareu conferències de tot tipus, de tots els temes i sobretot... MOLT MOLT INTERESSANTS!

Doncs vegeu, hi ha una xerrada sobre the marshmallow challenge!! El conferenciant és Tom Wujec, i la conferència s'anomena "Build a tower, build a team". Actualment encara no hi ha els subtítols en català, però els podreu trobar en anglès, castellà... i pels més valents sense subtítols!!!!

En el vídeo ens explica els errors típics dels adults i ens dóna alguns consells a tenir en compte en els processos d'innovació.

En petit resum, explica com l'aprenentatge de processos nous requereix de prova i error, és a dir, d'EXPERIÈNCIA.

Els adults tendim a organitzar els 18 minuts en orientar el problema o repte, llavors planificar la construcció per passar la major part del temps construint l'estructura d'espaguetis, corda i cinta.

Molt curiós com els adults intentem optimitzar el temps d'execusió pensant racionalment al principi com podria sostenir-se la torre encomptes de posar les mans a la massa!

Però, i els nens què fan??

A la conferència també parla de com afecta negativa i positivament a les persones la possiblitat d'adquirir incentius; de com utilitzar les nostres pròpies habilitats per facilitar el treball als altres...

Si vols descobrir perquè un grup de parvulari construiria sempre una torre més alta que un grup d'universitaris... no dubtis en clicar l'enllaç de TED i veure el vídeo!!

El que ens queda per aprendre dels petits!! 

Fototeca d'estructures que he trobat interessants:

Font

Font

Font

Font

Font

Animeu-vos a provar-ho amb el vostre equip de treball!! Us sorprendrà!!!!!

La revelació: la millor manera de pelar plàtans

Bona tarda bloggers!

Oh My God! (Sí sí, el "ohmygod" de la Janice de Friends) Us tinc hiper-abandonats, ho sé, en sóc conscient! Sniff Sniff

És la primera setmana que combino feina nova, anglès, francès, master, últims dies del curs de dires i em deixo alguna cosa... Ah si.. TENIR VIDA! 

Per això us faig un post ràpid, curiós i divertit, que a més dedico a una companya de feina que encara no sabia com es pelen realment els plàtans!!

I com posaria la mà al foc que molts de vosaltres tampoc ho sabeu... Avui, aquí i ara, escric... trrrr trrrr trrrrr LA PRIMERA RE-VE-LA-CIÓ del blog EduRepte!!!!! 

UEEEEEEEEEEE!!!

Perquè som tan complicats els humans? Ens agraden les coses difícils, impossibles... els reptes?? (mai millor dit, ehem ehem...)

- Ens hem passat tota la vida enganyats, obrint i pelant els plàtans del revés!!! 

- Com com com!?

- Si... DEL REVÉS!!

Així és com la majoria obre els plàtans... del revés!

Estem acostumats a obrir els plàtans pel coll, cosa molt divertida si el plàtan és verd (com el de la foto) perquè està dur i fa el "cleck". Però... intenteu recordar tots alguna experiència amb plàtans madurs... ho resumiria amb un "begs", un "becus" o altrement dit "quina empastifada". El plàtan madur queda ben xafat de la punta, donant-li un aspecte més aviat poc apetitós.

Però veiem com ho fan el monos realment:

Font

Font 

Font

Heu notat alguna diferència? Sí, sí, obren el plàtan pel final!

Com? Molt fàcil! Només heu de presionar la punta i directament s'obre amb dues parts!

Tan fàcil i tan ràpid!

Evidentment no sóc la única que proclama aquesta versió!

A la xarxa teniu milers de posts, notícies, blogs, vídeos, TUTORIALS DE COM OBRIR EL MALEÏT PLÀTAN!  hahahaha

Alguns exemples:

Cliqueu per anar al link!

Cliqueu per veure el tutorial!

Fins aquí la revelació d'avui! Espero que passeu una bona estona provant la nova tècnica que heu après tots! I sobretot, ensenyeu-la als nens/es tot explicant una història d'algun mico què fa anys vàreu conèixer, el conte del Llibre de la Selva o fins i tot una petita introducció de Darwin i la teoria de l'evolució!!

GRÀCIES A TOTES I TOTS PER LLEGIR!