Aprenentatge Cooperatiu. "No és el mateix saber una cosa que explicar una cosa"

Bona tarda a tothom i totdon!

Com estic enfeinada fent la programación de les meves classes que comencen ja la setmana vinent i m'he d'informar bé sobre l'aprenentatge cooperatiu... he decidit que ho puc compartir amb vosaltres mentres busco més recursos.

_______________________________________________________

Tot va començar dilluns passat 07/09/15, ens van venir a fer, a tot el personal docent, una Jornada de Formació sobre Aprenentatge Cooperatiu...

Què és?

"L'aprenentatge cooperatiu és l'ús didàctic de grups reduïts en els que els estudiants treballen junts per a maximitzar el seu propi aprenentatge i el dels altres". - Johnson D., Johnson R. i Holubec E. (1999)

És a dir: juntar en petits grups als alumnes perquè aprènguin de manera individual.

- De manera individual? i com s'aguanta això? Bé... anem per passos...

Com funciona?

Posar als estudiants a treballar junts, sense res més, no produeix necessàriament una situació d'aprenentatge cooperatiu. En l'estructuració de la tasca a realitzar pel grup d'estudiants s'han de tenir presents alguns elements essencials:

- Han de ser grups mixtos, heterogenis i coordinats.

- Implicació de tots els participants equitativament.

- S'inicia una activitat cooperativa per acabar realitzant un treball INDIVIDUAL.

- Hi ha d'haver el mateix grau de control mutu i d'exigències mútues.

- Un principi ha de ser que es necessitin uns als altres.

- El/la professor/a ha de poder conèixer el treball personal que ha fet cada un.

Això fomenta l'integració total de qualsevol alumne a la classe, sense necessitat de treure parcialment als alumnes que no segueixen al mateix ritme. I és clar, si no es separa l'alumne fa que es socialitzi més, cosa positiva també.

Fomenta l'aprenentatge per desequilibració (hi ha certs alumnes que aprenen de manera literal que el/la professor/a els ensenya però no el perquè de la seva aplicació. Quan han d'explicar l'exercici a un company/a fan que hagin de desestructurar l'informació rebuda i reestructurar-la transformant-la en coneixement). Això vindria relacionat amb la teoria del conflicte sociocognitiu!

Per tant incrementa altament el rendiment acadèmic: l'alumne que no seguia la classe té un tutor individual, que el segueix, li explica personalment els exercicis i detecta si té alguna mancança; i l'alumne que segueix la classe reforça el seu aprenentatge transformant la seva informació per així aprendre. Fas que l'alumni que ensenya es mogui per un nivell de sofisticació semblant al del professor.

Com s'aplica?

Dominar aquests elements essencials de la cooperació permet als ensenyants a:

- Agafar lliçons existents, programes i cursos i poder-los estructurar de manera que es desenvolupin en termes cooperatius.
- Ajustar els temes, en termes cooperatius, a efectes que reuneixin les circumstàncies i necessitats d'ensenyament dels plans d'estudi, de les àrees de coneixement i dels estudiants.
- Diagnosticar els problemes que alguns estudiants poden tenir per treballar conjuntament a efectes de poder augmentar l'eficàcia dels grups.


Algunes tècniques de l'AC:

Ed. Infantil:

- El meu bessó (en comptes del/la professor/a anar preguntant de un en un a tots els/les alumnes, que en parelles es preguntin sobre el tema a treballar i després la/el professor pregunta a 4 o 5 a l'atzar). S'aconsegueix que tothom parli en un temps més breu i ningú s'avorreixi.

- Crear assamblees

- Entrevistar-se i parlar per l'altre quan pregunti el/la professor/a.

Ed. Primària:

- Crear assamblees

- Entrevistar-se i parlar per l'altre quan pregunti el/la professor/a.

- Parelles: preguntar-se què en saben sobre un tema i després individualment (i per recollir) apunten a un quart de full DinA4 els coneixements. Funciona molt bé per activar els coneixements prèvis* i situar els alumnes.
- Formació d'equips base estables (+- 4 alumnes)
- Formació d'Equips d'experts (5/6 alumnes)

Ed. Secundària:
- Parelles: preguntar-se què en saben sobre un tema i després individualment (i per recollir) apunten a un quart de full DinA4 els coneixements. Funciona molt bé per activar els coneixements prèvis* i situar els alumnes
- Els treballs en grups és la metodologia que més funciona a ESO, augmenta la motivació i interès de l'alumnat.--> Formació d'equips base estables
- Petites investigacions/descobertes.
- 10 últims minuts fer amb parelles exercici semblants als de deures (si no s'acaben no passa res, i no han de ser MAI els exercicis de deures, que no adelantin feina de casa!)
- Ensenyar, fer, llegir el mapa mental de la unitat AL PRINCIPI de cada tema, no al final per repassar. Serveix per ordenar les idees i coneixements previs.

*Tenir els coneixements previs serveix realment per un bon aprenentatge significatiu (Ausubel).

Font

Situacions indicades per utilitzar aquesta metodologia?

Aquí trobaríem respostes per a tots els gustos, la meva resposta, segons el que m'han ensenyat a la <<Master Class>> de l'Empresa CINÉTICA és que no va destinada a cap curs en general, de fet s'hauria de començar a implantar des d'educació infantil perquè a primària ja fos una metodologia coneguda i a l'ESO la dominéssin completament. 

I tampoc hi ha unes matèries amb les quals si es pot treballar, serà més o menys fàcil aplicar-ho però es pot amb qualsevol assignatura. 

De fet, el millor seria que tots els professors ho apliquéssin... Imagineu un alumne que en matemàtiques "va coix" i l'han d'assistir però que en anglès pot sobresortir i ajudar els altres? Això seria fantàstic.

Quins avantatges té?

- Més motivació per la tasca a realitzar

- Actituds d'implicació i d'iniciativa pròpia

- Millora el grau de comprensió del que es fa i del perquè es fa**

- Augmenta el volum de treball realitzat

- Qualitat del mateix

- Augmenta el grau de domini de procediments i conceptes

- Afavoreix a l'actitut positiva

- Relació social en l'aprenentatge
- Es pot atendre més fàcilment a la diversitat de l'aula.

- Ajuda a trencar una monotonia de la classe i augmenta l'atenció de l'alumnat (en mig d'una classe magistral fer una petita tècnica d'entrevista de 5 minuts torna a activar la seva percepció i atenció... vaja, que no se t'adormin!! --> Existeix evidència científica que l'atenció dels estudiants decau molt ràpidament passats 15-20 minuts des de l'inici d'una classe expositiva!!)

** Activitats amb les que s'aprèn de menys a més:
Exposició < Lectura < Presentació Audiovisual < Demostració < Discussió < Pràctica guiada < Ensenyar a altres

ULL! Eviteu aquestes situacions..

- Col·locar les parelles d'aprenentatge cooperatiu a iniciar els deures que tenen per l'endemà. Podria ocòrrer que el més avançat deixés copiar les activitats sense entendre-les per acabar abans i no tenir deures. 

- Tenir unes parelles prefixades. L'alumne més avançat pot sentir que el company/a és una càrrega i que es desmotivi. Per això cal canviar les parelles sovint, per variar de company/a. Això afavoreix a què l'alumne que en uns temes va més fluix pugui ajudar a altres companys/es en altres temes (i augmentar la motivació).

- Si un nen no vol parlar en públic davant de la classe, aprofitar les entrevistes per parelles! Saps que l'alumne parlarà del tema amb el company/a i no passarà vergonya ni ansietat que afectin al seu rendiment acadèmic!

- Adjudicar un portaveu, normalment parlarà el més entès i els menys no participaràn.



ATREVIU-VOS! Ara és l'hora!
Incorporeu a les vostres classes petits moments d'aprenentatge cooperatiu, notareu la millora!

• 
  
  
  
  Bibliografia, més tècniques i altres recursoso per aplicar l'AC: 
  https://www.upc.edu/rima/grups/giac/que-es-aprenentatge-cooperatiu
  http://aprenentatgecooperatiu.udg.edu/projecte_tecniques.html
  http://aprenentatge-cooperatiu.blogspot.com.es/2011/07/proposta-de-rubriques.html
  http://www.colectivocinetica.es

Jane Elliott's experiment: Racisme, discriminació. Efecte Pigmalió.

Hola seguidors!! Bon dia!

He passat unes setmanes bastant durilles combinant exàmens del master, les feines, moure fils per l'estiu... Però ja he acabat el primer mòdul! Molt molt interessant!

Fa poc vaig veure un vídeo d'una educadora que em va fer recordar a una teoría que he estat estudiant... i us ho vull exposar aquí. Mereix molt la pena veure l'experiment!

Una mica d'introducció: l'educadora que veureu al vídeo és la Jane Elliott, va neixer el 1933 a l'estat de Iowa dels Estats Units d'Amèrica. És professora de primària però una gran reconeguda com a educadora i activista antiracista. 

Jane Elliott

El vídeo que he vist és el seu famós experiment "blue-eyed / brown-eyed". És un experiment que se li va acudir el dia després de l'assassinat de Martin Luther King, i el seu objectiu era que els seus estudiants entenguessin els efectes de ser un grup minoritari, ensenyar-los que tots som iguals i treure'ls aquestes rigideses racistes que a vegades es porten dins.

Clicar per anar a l'enllaç del vídeo!

El link anterior us porta al vídeo subtitulat amb anglès, amb castellà només he trobat aquest. :)

He vist molts altres vídeos de l'experiment amb joves, adults... és interessant veure com es reacciona a cada etapa.

Un cop vist l'experiment...

La conclusió final és molt clara, Jane Elliott els dona una lliçó de per vida sobre el racisme, la discriminació i sentir-se minoritari. Però jo vaig veure un clar lligam amb el famós efecte Pigmalió.

L'efecte Pigmalió el van descriure Robert Rosenthal i Lenore Jacobson el 1968, es basa en les expectatives que té un professor sobre un alumne i que aquest modifiqui la seva conducta, la manera de comportar-se (alterant factors externs) perquè les expectatives del professor es compleixin.

Dos exemples més fàcils d'entendre:

• Si un professor creu que un alumne no arribarà als resultats, no té fe en ell, creu que és d'intel·ligència  limitada... l'alumne acaba creien que ell no pot, assumeix el paper de tonto inconscientment i no arriba als resultats mínims.
• Si un professor creu que un alumne té molt de potencial, li fa saber que pot arribar lluny, que és capaç, o sigui que té grans expectatives per a ell, l'alumne canviarà el seu comportament per arribar més lluny perquè es creu més intel·ligent, s'esforçarà més perquè creuen en ell, en contra de les possibilitats inicials.

S'entén?

En el vídeo que us presento es veu com la professora, al indicar que X alumnes són menys intel·ligents, aquests treuen resultats més negatius i viceversa.

Per això és tan important que els professors i educadors animin als seus alumnes, no perdin mai la paciència ni la fe en ells perquè les seves expectatives afecten directament en el seu rendiment!

Casal Esportiu de Setmana Santa '14

Bona tarda seguidors!!

Avui vull demostrar-vos com totes les activitats que us proposo aquí al blog tenen cabuda al món real! Que són activitats ideals per mainada i que hi disfruten jugant-hi!

Com? Doncs explicant-vos el casal esportiu que es va dur a terme a Olot aquesta Setmana Santa, al gimnàs Club Karate Ashyura, amb la col·laboració d’EduRepte!

Un total de 23 participants, amb 4 monitors.

Us situo un xic, el casal es va dividir en casalet per a nens i nenes de 4 anys fins a 9 anys i el casalot de 10 fins a 17 anys. El gimnàs obria portes a les 8:45h del matí fins les 19h de la tarda.

Parlaré molt més sobre el grup de casalet perquè és on vam fer els tallers.

El primer dia, com no podia ser d’altre manera, varem començar amb dinàmiques de coneixença: dir el nostre nom, d’on som, a quina escola anavem, i el nostre esport preferit mentre ens passavem la pilota, el joc del cistell de fruites, el pistoler... aquest últim sobretot, MAI FALLA!

El taller que varem fer aquell dia va ser de FIMO! Al matí els vaig ensenyar a fer un donut, per fer-ne un clauer, i tots el vam aprendre a fer igual, perquè treballavem per primer cop el fimo i encara n’haviem d’aprendre!! Mireu quines creacions més xules!!

Un donut clauer molt original!

L'Alba amb el seu súper gelat, molt estiuenc! 

Per Sant Jordi... la rosa que va fer la Marta!

La Júlia es va inspirar amb una agulla
de pit que potser ja heu vist abans... ;)

Més donut clauers de diferents gustos!

Va agradar tan el taller que el vam repetir fins acabar existències!! Al matí, a la tarda, a totes hores demanaven: fem fimoooooo????

També vam fer un taller de... POLSERES DE GOMETES!!!!!!! Crec que vaig comprar prop de 2.000 gometes... semblava al principi una exageració però es van acabar! Creieu-me! Els que no en sabien, en varen aprendre, i de tot tipus! I evidentment, vaig ensenyar a fer les floretes! I com teniem material per fer clauers i collarets... tot va evolucionar solet, mireu! mireu!

Un braçalet-clauer

Una flor, enganxada a una polsera feta clauer! Quina imaginació tenen!

I un collaret de flors, molt primaveral!

Evidentment, si era un casal esportiu... també ens vam cansar molt!!!! Va ser un súper stage de karate, molt constructiu. A més, ja veureu a les fotografies, el CLUB karate Ashyura compta amb unes instal·lacions impressionants i varem fer karate a fora el jardí! Una passada!

Quina bona pinta eh?? Aquí us presento en Kenny, fent una classe!

M'encanta aquesta foto!

No rieu, sí... sóc cinturó blanc! Però valenta de fer les classes
amb tots ells... Sort que tinc altres aptituts que no són el karate... ;P

Que moooonos!

Ja us he dit que les instal·lacions eren impressionants no? ;)

Però espereu, espereu!! No sabeu la sorpresa del gimnàs... té una cosa... que el fa únic (si és que encara no us he convençut...) !! UN CASTELL INFLABLE!!!!!

Inflat sobre el tatami, era una atracció increïble!

El primer dia, el primer matí, casi la primera hora, he de confessar... que... corrent i parlant (per tant amb la boca oberta) em vaig empassar un mosquit, o una mosca no ho sé del cert, però que ens va espantar una mica a tots... Al final va quedar en riures i va desencadenar un joc! Jo feia d'Ainània, o sigui de jo mateixa, i els nens/es eren mosquits, i me'ls havia de menjar, caçant-los saltant al castell! Vaig quedar tan tipa que casi ni bereno ni sopo! ;D

El següent dia vam pintar samarretes (perquè el primer dia va haver-hi algun despistat que se la va deixar jejeje). Al davant vam deixar volar la creativitat i van sortir dibuixos molt xulos i al darrera ens vam posar el logo (el vaig haver de fer un per un... uffff!!!).

En Pol pintant el logo del gimnàs! Quin pillo més adorable! 

Quines artistasses estan fetes la Maria, la Júlia i l'Alba!

Ara una endevinalla... Endevineu què és el que feien sempre que podien, a totes hores: menjant, jugant, i a qualsevol lloc....????

Ho arribo a saber i en compro 4.000!!!!

La tarda del segon dia va passar una cosa espectacular... bé, per a mi que sóc biòloga, va ser espectacular. Vosaltres em direu què us sembla.

Jugant a fora es van trobar una sargantana morta dins una bassa d'aigua i se'm va acudir explicar-los una mica d'anatomia! Ràpidament vaig anar a buscar unes tisores i unes pinces... i la vaig obrir amb una expectació molt observadora. Sí sí... una dissecció en ple camp! Vam descobrir com estaven situats els òrgans i varen poder distinguir perfectament els budells, el cor, tota la caixa toràcica, el fetge, la bufeta i l'estòmac. I també una cosa que els va fer molt riure... els testicles. Ostres Ainània era un sargantanu!!!!! I reien per sota el nas.

Ara ve el que em va emocionar, li van fer un enterrament i li van donar les gràcies per haver contribuït a la ciència i ajudar-los a entendre la natura!!! (Espereu que em cau la llagrimeta, això va ser nivell Avatar!)

Va ser molt bonic veure'ls treballar en equip, es varen dividir les tasques (un va cavar el forat, unes recollien flors, altres recollien pedres, unes altres varen fer la creu i les que quedaven escrivien el discurs...!!!!) Un gran exemple de cooperació! (en tinc un video, quan pugui l'edito i el penjo!!)

M'agrada aquesta foto, és el resum del treball en equip!

Obviant, està clar, les faltes, són o no són adorables?
Atenció al detall que la creu també porta GOMETES!!!!!

Per fi us presento a la Noe i al petit Yulian!! (Fixeu-vos que la Noe porta un súper collaret de fimoooo uooo)

En realitat, tot el que he dit és mentida, l'atracció constant va ser en Yulian, que toooootes les nenes li volien fer petons, abraçades... nens i nenes li van fer varies polseres de gometes per anar a la moda!

A la foto veieu banyadors... Ens va fer un temps fantàstic!! I també vam aprofitar per remullar-nos una mica!

L'última nit els pares van deixar-los quedar a sopar i dormir (portaven tuppers i sacs) i inclús vam fer una petita excursió noctura per veure Olot de nit!

Portaven el tupper de casa per evitar problemes i dietes especials!

Vistes de pell de gallina! Des del volcà Montsacopa!

Evidentment la nit va ser una xauxa, jocs i esbalotament, mentres el grup dels més grans explicàven històries de por a l'ermita de Sant Francesc!

Bon dia!!! Algú ha roncat?? 

Tots semblaven cuques de llum dins el sac!

L'últim dia varem juntar grups, i tots junts (cada gran vigilava i donava la mà a un petit) vam fer una petita excursió!

Mentres els més valents visitaven la cova de les Feixes... 

Els petits buscavem animalons a la riera de Ridaura.
No en vam trobar cap però sí que vam posar algun peu dins l'aigua! jejejej

I l'últim dinar de grup! L'entrepà que no falti mai a les excursions!!!

Dels gran no us puc explicar gaires anècdotes, però sé de bon troç que s'ho varen passar de fàbula. Tornaven sempre rient i explicant les trifulques viscudes!

Cada dia marxaven amb bici i feien una excursió diferent.

Les 9 del matí del primer dia! Un gran somriure i carregats d'energia! 

El primer dia direcció la Vall del Bac!

Ui ui, que ja teniem problemes aquí eh...

El segon dia cap a Cogolls! Sé d'algun valent que inclús es va banyar! Que freda l'aigua!!!!

Què més us puc explicar... una imatge val més que mil paraules! I tant nens com monitors vàrem disfrutar al màxim d'aquest stage esportiu! Realment és per repetir! Ah si? Doncs podeu repetir!!! Perquè ja estàn preparant un casal d'estiu! Amb més activitats i més aventura!!!!! 

Només cal que us poseu en contacte amb el CLUB Karate Ashyura (cliqueu per anar al enllaç)!!!! Jo no hi podré ser, perquè tinc altres plans que ja us explicaré, però de veritat que val molt la pena. Ja veieu que és un casal molt familiar i per a mi va ser més que inoblidable!!!

Gràcies a totes les families i al club per deixar-me participar en aquesta experiència!!

Això és el que em vaig emportar, no hi ha gaires més coses que omplin més que això!

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Feliç dia del treballador bloggers! I la millor manera de celebrar-ho... és com veieu fent feina!

El passat cap de setmana 5-6 d’abril es va realitzar una trobada d’Agrupaments Escoltes i Guies de la Demarcació de Girona a la Bisbal d’Empordà.

 

24 d'un total de 25 agrupacions de la demarcació
de Girona vàren assistir a l'esdeveniment.

Vaig pensar que, dins el món del lleure, els anomenats popularment “caus” són molt importants per l’educació no curricular dels infants i joves. I que per tota la feina que fan, es mereixien un post! (es mereixen molt més però jo aporto el meu granet de sorra promocionant-los una micona).

De fet, de publicitat en necessiten ben poca perquè com explicava David Batlle, el comissari del MEG de la demarcació de Girona, l'escoltisme cada cop atreu més persones i això es va comprovar aconseguint l’objectiu de l’esdeveniment del mes passat, demostrar que la demarcació gironina està “més viva que mai”.

I és que sumant-hi totes les altres demarcacions (de l’Alt Ter, el Baix Llobregat/ Garraf/ Alt Penedès, el Barcelonès, Catalunya Central, Nord-Occidental, Tarragona i el Vallès/ Maresme) agrupen més de 20.000 escoltes i guies al nostre país, que són reconeguts per les organitzacions internacionals del moviment escolta i guia. Però no anem tan lluny encara! A Catalunya… tenim el MEG.

Què és MEG?

MEG són les sigles que corresponen a Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

ES defineixen com una associació sense ànim de lucre amb la missió d’educar infants i joves a través del mètode escolta i guia, fent-los protagonistes del seu creixement personal, per tal que esdevinguin persones conscients, actives i compromeses amb la societat.

Us quedarà molt més clar amb aquest vídeo que pots trobar a la web o clicant a la imatge: 

Els MEG formem part de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge. Però hem dit que no es quedava aquí… no! L ’escoltisme i el guiatge constitueixen el moviment juvenil més nombrós del planeta.

Exacte, exacte! És un moviment mundial!

Trobem el World Organitzation of the Scout Movement (WOSM), en català: Organització Mundial del Moviment Escolta, és una organització mundial, independent i sense ànim de lucre que té l'objectiu de promoure la unitat i l'enteniment de l'escoltisme d'arreu del món, així com facilitar la seva expansió i desenvolupament. Està present a  161 països, amb més de 40 milions de membres. I també World Association of Girl Guides and Girl Scouts (WAGGGS), l’Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes (WAGGGS) és l’associació de voluntariat que recolza la pràctica de l’escoltisme femení i el guiatge en 145 països, amb més de 10 milions de noies escoltes i guies.

El que m’agrada més del cau és que els nens i nenes aprenen jugant. Us deixo un enllaç on podeu trobar directament jocs per treballar l’educació emocional, diferents valors, cohesió grupal, implicació social, interculturalitat, entre d’altres. 

Dins el CAU trobem diferents branques, diferents grups que es divideixen per edats, que generalment són:

Castors i Llúdrigues, de 6 a 8 anys

Llops i Daines, de 8 a 11 anys

Ràngers i Noies Guia, d'11 a 14 anys

Pioners i Caravel·les, de 14 a 17 anys

Truc, a partir de 17 anys

A partir del mètode escolta i guia, cada agrupament desenvolupa el seu propi projecte educatiu, adaptat a l’entorn on es troba i en funció de les seves necessitats i característiques concretes.

Per un òptim funcionament, alguns dels caps (voluntaris) que en formen part assumeixen tasques concretes de gestió i representació de l’agrupament, organitzades en diversos càrrecs (cap d’agrupament, secretari/a, administrador/a, responsable pedagògic/a, animador/a de l’espiritualitat o consiliari, etc.). Tots els i les caps conformen el Consell d’Agrupament, que és el seu màxim òrgan de decisió.

EduRepte va fer una petita entrevista a 3 caps de diferents caus, i aquí teniu la seva experiència:

La Marta és del AEiG Sant Narcís, i és cap de Castors i Llúdrigues.

• Quin és l’ideari del grup escolta que formes part? Ens pots dir els 5 valors que creguis que es treballen/ s’aprenen més al cau?

Penso que al nostre cau, la idea principal en la que es basem és l’educació en l’exemple i en els valors. A partir d’aquí, a cada unitat treballem uns objectius o uns altres depenent de les “necessitats” del grup.

És decisió difícil triar quins són els cinc valors més importants ja que, de tots, no en destaca un per sobre dels altres al meu entendre. Tot i així, els cinc primers que em vénen al cap serien el respecte, el companyerisme, el treball en equip, el servei, l’esperit crític... Entre molts altres.

• Quines són les activitats estrelles, les que agraden més? 

Depenent de l’edat amb la que ens trobem al davant seria vàlida una resposta o una altra. En general, penso que els moments de jocs conjunts amb tots els infants de la unitat són molt bons. Per altra banda també agraden molt totes aquelles activitats relacionades amb un “eix d’animació” que tenen un objectiu final. Els tallers també són activitats que agraden força, sobretot quan no estan molt marcats i els nens i les nenes poden deixar volar la seva imaginació.

•  Quin perfil de nens/es teniu al vostre cau?

No crec que pugui definir un perfil molt pautat d’infants al cau. Infants procedents de barris i escoles molt diferents, tenim diversitat i tothom hi és benvingut.

• T’ha marcat personalment formar part d’un cau? Perquè?

Porto quinze anys al cau. Crec que amb aquesta afirmació sola ja responc la pregunta però sí, el cau m’ha marcat personalment. Créixer en l’entorn del cau, tot i que només sigui els dissabtes a la tarda, es nota. Hem conviscut, hem compartir, hem après moltes coses, hem passat moments bons i de no tan bons, però tot això et queda per sempre.

Quan era petita al cau hi trobava un espai on hi podia fer coses que no podia fer enlloc més, perquè sí que és veritat que a l’escola podies jugar a les hores del pati amb els companys, però no era el mateix, ni de bon tros.

Un cop et fas gran i passes a ser cap, al cau hi trobes molts sentiments i emocions diferents als de quan eres petit. Veus que, d’alguna manera, has de retornar tot allò que has rebut des que eres ben petit. Fer de cap omple molt, veus que els infants aprenen de tu igual que tu d’ells, i això és genial. 

• És vox populi que els que formeu part d’un cau no teniu gaire temps lliure, que en penses, és certa la frase de “no puc, tinc cau” ?

Hahaha! Sí!!! Potser és una de les frases que més diem – si no és la mateixa una de semblant. Un cop passes a fer de cap, els caus no són només els dissabtes a la tarda; reunions, excursions, preparacions, trobades...

Molta gent des de fora es pregunta que per què hi dediquem tant de temps si tampoc rebem res a canvi; jo crec que és una mica addictiu. Algunes vegades deixes de fer coses que t’agradaria molt fer per estar al cau, però compensa. A més, estàs al cau amb gent que hi portes convivint “tota la vida”,  els caps són la teva colla d’amics, no et perds tantes coses... J

L’Isaac també és cap, de les unitats de Llops i Daines, i forma part de l’Agrupament Sant Cugat de Salt.

• Quin és l’ideari del grup escolta que formes part? Ens pots dir els 5 valors que creguis que es treballen/ s’aprenen més al cau?

L’ideari de molts agrupaments és el de l’associació a la que pertanyen. En el nostre cas MEG de Catalunya.
1- Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom.
2- Estimem el treball i volem fer les coses bé
3- Aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots
4- Som decidits i afrontem les dificultats sense por
5- i última, un xic personal: Sempre a punt, cresta amunt! (perquè som una mica punkys!)

• Quines són les activitats estrelles, les que agraden més?

Les excursions i els campaments són les primeres, sens dubte. Després el top 10 d’activitats varia en funció de l’edat. Des de jocs infantils com mata-conills, el “tot s’hi val”, raids d’aventura en grup passant per descobertes d’entitats o espais de reflexió dels més grans.

• Quin perfil de nens/es teniu al vostre cau?

El nostre agrupament té més de 50 anys i sempre ha estat a la mateixa zona, això fa que els nostres nens/es siguin majoritàriament del barri vell de Salt i que ara, quan hem arribat a ser caps, portem als nens dels que eren els nostres caps (sisi, tot un xic endogàmic). 

La realitat social de Salt no és la mateixa de l’agrupament, per això en els últims dos anys hem volgut fer un projecte d’integració a fi que persones amb menys recursos puguin gaudir del cau.

• T’ha marcat personalment formar part d’un cau? Perquè?

Oi tant. Al cau convius amb gent de diverses edats, caràcters i orígens diferents, fet que t’enriqueix però a vegades et posa a prova. És una bona manera de posar-te límits, superar-los i aprendre alhora que t’ho passes de conya.

A vegades em faig la mateixa pregunta... com seria jo si no hagués anat al cau? Em dona una mica de yuyu pensar-ho, perquè penso que ara podria ser un killo de Salt.

• És vox populi que els que formeu part d’un cau no teniu gaire temps lliure, que en penses, és certa la frase de “no puc, tinc cau” ?

La veritat és que una mica enfeinats si que anem. Quant la gent descansa i té vacances nosaltres preparem campaments, sortides i això es nota... tot i això, no és la única cosa que fem, perquè és molt fàcil trobar-te amb persones que estan al cau i infinitat d’entitats més...

El que ens pot fer concloure és que la gent del cau és gent compromesa i sempre busquen el temps per fer coses, cosa que ens fa estar gairebé sempre enfeinats!

I per últim, tenim les vivències i experiència de'n Martí, cap de Pioners i Caravel·les i també cap d’Agrupament, del AEiG Les Gavarres.

• Quin és l’ideari del grup escolta que formes part? Ens pots dir els 5 valors que creguis que es treballen/ s’aprenen més al cau?

Tot i que el nostre cau forma part de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, i és una entitat emparada per l’església nosaltres vivim l’espiritualitat de forma més encarada al creixement persona i al esperit crític de cada infant i jove, utilitzant recursos per reflexionar sobre diversos temes de la nostra societat. Tant mateix també utilitzem camises com a símbol per cada unitat i per descomptat el foulard.

Dins el nostre cau també ens regim per les tres opcions escoltes, país, persona/educació i espiritualitat.

Compromís

Respecte

Treball en equip/companyerisme

Esperit crític

Servei / solidaritat

• Quines són les activitats estrelles, les que agraden més?

Campaments, sens dubte, però trobades i intercanvis també són activitats que es gaudeixen molt.

• Quin perfil de nens/es teniu al vostre cau?

El perfil dels nostres nen/es és de classe mitjana, la majoria de famílies bisbalenques.

• T’ha marcat personalment formar part d’un cau? Perquè?

Si, perquè tot el que aprens i vius amb el foulard penjat al coll et marquen per sempre. Perquè l’escoltisme i el guiatge no és només fer excursions i campaments, és una escola de vida on els nens/es i joves adquireixen una escala de valors tot jugant i passant-s’ho bé. Perquè treballes per una transformació social on et sens útil amb la feina que fas. Perquè el voluntariat és el que fa gran aquest moviment. Perquè quan mires enrere i veus tot el que has viscut, és d’una satisfacció enorme. Perquè quan dissabte a dissabte veus els infants i joves, amb aquella cara de felicitat que arriben, amb l’orgull de portar el foulard, te’n adones que fas la feina ben feta.

• És vox populi que els que formeu part d’un cau no teniu gaire temps lliure, que en penses, és certa la frase de “no puc, tinc cau”?

La veritat és que la frase ‘No puc, tinc cau’ és ben certa, però per nosaltres el compromís que tenim amb l’escoltisme i el guiatge va més enllà, i no ens fa mal dedicar moltes hores del nostre temps lliure a preparar activitats i campaments. Tot i així una feina ven organitzada permet encara comptar amb moltes hores del nostra temps.

En Martí, en una de les acampades del AEiG Les Gavarres

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ MARTA, ISAAC I MARTÍ!

I als lectors, espero que us hagi agradat i si teníeu algun petit dubte si entrar a formar part d’un cau, espero que després de llegir aquest post no dubteu ni un segon! Jo n’hi m’ho pensaria i hi entraria avui mateix!

I per acabar, us vull ensenyar com es fa el nus de l’amistat que es fa en els fulards (element típic dels caus, juntament amb la pròpia camisa de cada agrupament, la flor de lis i el trèvol).

Cliqueu per anar al YouTube i veure com es fa el nus de l'amistat!

Com era evident no podia faltar una mica de creativitat i fer-vos moure les manetes! Ara tots a practicar!!

Deixeu-me els vostres comentaris si us ve de gust, sobre si sou d'un cau, experiències o anècdotes que volgueu compartir, jo me les llegiré i comentaré amb moltes ganes! Gràcies per llegir!