The Park(ing) Day i hola de nou!

Hola de nou bloggers!

Torno a obrir el blog després de l'estiu! Ara toca Sant Tornem-hi: al cole, a l'institut, a la feina, a la universitat... i bones vacances als afortunats que les feu ara al setembre (tindreu més bon temps que al juliol, bona elecció) !

Havia pensat en reobrir el blog amb una entrada sobre l'escola de premonitors que EduRepte va obrir a La Bisbal d'Empordà, amb la col·laboració de l'Escola Empordà i l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà, ja que l'últim post era l'informació per l'inscripció del mateix... peeeeeerò.... AHIR VA SER EL PARK(ING) DAY 2014!!!!!!!!!!!

I des d'EduRepte no vam poder evitar passejar-nos per Barcelona, fer algunes fotos i explicar-vos què té d'important i d'encant aquest dia.

I així em posava a escriure-us doncs, menjant una pera, bebent tè negre amb gel i escoltant Mishima; us dono la benvinguda. Gràcies per llegir!

THE PARK(ING) DAY

¿Pero esto que eeeees? Es tracta d'un esdeveniment anual i mundial on els veïns dels barris, entitats ambientals, socials, artístiques, col·lectius i/o altres...  transformen, per un dia, places públiques d'aparcament de cotxes en petits espais verds, lúdics o de descans per reivindicar una ciutat més verda(ueee!),  amb més espai públic (ueee!), amb més qualitat ambiental (ueee!) i sostenible (ue ue uee!). Sempre es celebra el tercer divendres de setembre de cada any i aquest any era el primer que es celebrava a Barcelona de manera coordinada (impulsat per l'Espai Ambiental @espaiambiental).

Plaça de pàrking muntat per @silvianitid/ @yokbarcelona. Gràcies per deixar-nos fer la foto! També veiem un super test molt xulo de @gaiabarcelona.

Un park.ing original i interactiu, una proposta de @quefascarlota / @mhodiuelcor.

I aquí una aportació, també interactiva d' +El Globus Vermell @elglobusvermell.

Què podem treballar amb aquest dia?

- L'importància de les plantes / respecte per la natura

- Mobilitat sostenible

- Contaminació atmosfèrica i acústica

- Participació en esdeveniments socials, cooperació i treball en grup

Per exemple, al park.ing situat al costat de l'Arc de Triomf, qui volgués podia portar el seu test amb una planta i participar en aquest dia fent una petita aportació... mireu mireu:

Aquí veiem aportacions de la gent, com per exemple els testos blau i rosa de @aniiportela, o el vermell de @allverd.

Algú va deixar una bonica dedicatòria, IG @edurepte

La gràcia és que, tal i com ens anima la pàgina web internacional d'aquest esdeveniment, no només pensem en la sostenibilitat un dia l'any! Sinó que hem d'intentar canviar la ment continuament. Que el moviment creixi per tenir unes ciutats més verdes!

També podeu consultar la web de l'event a Barcelona, per a més informació.

L'APUNT: Us heu fixat bé amb el cartell?  Són siluetes de cotxes, incloses les copes dels arbres! Molt ben pensat i original.

Si no he llegit malament, ja són 170 ciutats que s'han sumat a aquest moviment.

Us adjunto un parell de fotos més que m'han agradat per ensenyar-vos, però també les podeu buscar-ne vosaltres mateixos a través del hastag #parkingdaybcn2014, aquestes i moltes més!

Font

Girona, City of Talent

Bona tarda bloggers!
Avui he assistit a la 1ª edició del <<Girona, City of Talent>> (Girona Talent o pels més escuets, GiTal).

Així amb 4 pinzellades es tracta d'una iniciativa per promoure el coneixement i les idees en aquesta era de noves tecnologies, internet i tendències culturals. Un grup de 40 ponents convidats que farien ponències de 20 o 5 minuts durant 3 dies, a Girona capital.

Com aquí som fans de reinventar-se, no ens podiem perdre aquesta jornada! Hem pogut impregnar-nos del talent de molts emprenedors, en diferents entorns però tots grans professionals i que desprenien ganes de posar-se mans a la massa.

Us deixo un petit recull d'alguns dels ponents que més m'han impressionat i deixat marca:

La 1ª ponència de Pau Canaleta, consultor de comunicació, que ens ha deixat el missatge següent "hem d'estar determinats, convençuts del que volem ser". Un missatge d'enfocament per començar la jornada.

Eduard Muntaner ha estat el segon, ell està darrera del UDiGital, i ens ha presentat el seu darrer projecte: Inventors4change, es basa en què mitjançant l'scratch (llenguatge de programació infantil), nens de diferents països col·laborin junts per construir, inventar noves creacions i invents en temes de desenvolupament humà que ens afecten a tots.

Veure la seva càpsula era uns dels objectius d'avui perquè com sabeu alguns, també faig tallers de robòtica, i com esperava, no m'ha deixat indiferent. 

També ansiava veure la càpsula de la Juna Albert, que ens ha animat a fer un replantejament d'idees, que l'èxit només s'aconsegueix essent positiu. Jo n'he extret el missatge següent: perseverància. Com més sotragades rebem, més haurem après i millorarem el nostre contingut. Inclús hem comprat el seu llibre!

L'Olga Felip és una jove arquitecta que ja té un gran reconeixement internacional, d'ella m'he quedat amb el fet que hem de sortir de la zona de comfort i aprofitar els moments que ens brinda la vida, les situacions oportunes que no pots deixar passar i que ella les anomena com "happy accidents".

La Sílvia Castelló, fundadora de l'espai de Qstura ens recalca mantenir els ulls ben oberts, perquè tenim idees a per tot arreu, les hem de veure. I apartar-se de males vibracions, és important rodejar-te de persones positives i deixar passar a les que tenen mala energia (sinó recordo malament, s'anomenen "toxic-friends").

I la Lia Bertran, il·lustradora i últimament tallerista i contacontes, que ens anima a perseguir els nostres somnis. Hem vist algunes il·lustracions precioses del conte "La Marta i la xocolata". 

La Laura, la Sílvia, jo, la Lia i en Xavier.

A més també ens han motivat molt la càpsula de Marc Batallé, que ens ha parlat del projecte Imaginarium i la importància del treball en equip. O com la càpsula de Xavier Majoral, creador d'Stimulo, el més important: ACTUA! La Georgina Regàs, fundadora del Museu de la Confitura, he demostrat que tot és possible (no ho digueu però m'he emocionat, m'ha caigut alguna llagrimeta) quina artistassa! No ens ha deixat iguals en Jordi Ramot, que ens ha explicat 5 idees per "startups". I en general, totes han estat molt molt interessants i motivadores!! Finalment només parlar-vos de la Carmen i la Clàudia, de jugarijugar, que ens explicàven com en les seves joguines els protagonistes sempre són els nens!

Tots aquests valors són aplicables no només a empreses i nous projectes, sinó a qualsevol moment de canvi que poguem viure, a la vida en sí. 

Realment en el cas d'EduRepte, Girona Talent ha estat tot un èxit, ha estat un lloc per poder intercanviar idees, coneixements, inquietuds... Una dosis de motivació i emprenedoria per adaptar-nos al canvi i al desenvolupament de la qualitat de vida.

Espero que d'aquí en puguin sortir futures sinèrgies perquè he conegut persones espectaculars!

The Marshmallow Challenge

Happy Friday to everyone!!

Fa dies que em ronda l'idea d'introduir-vos el repte del núvol de sucre, però no li traduïm el nom: The Marshmallow Challenge.

Es tracta d'una dinàmica de treball en equip.

• Objectius:

- Millorar el treball en equip i la cooperació

- Treballar el lideratge, el rendiment

- Desenvolupar creativitat

- Millorar la capacitat d'un equip per generar noves idees

- Establir una bona comunicación

- Incorporar la creació de prototips, assaigs i dissenys

I a més a més, pots descobrir quin és el teu rol natural dins d'un equip (líder, executor... segons si proposes idees, les executes, segueixes ordres o les dones), pot servir per trencar el gel en un equip que s'acaba de formar, o per consolidar equips ja creats...

• Materials únics i indispensables (per grup):

- 20 espaguetis (ni un més ni un menys)

- 1 marshmallow (núvol de sucre típic americà blanc i rodó, no cilíndric i rosa com les nostres nubes d'aquí).

- 1 iarda (0,9144 metres) de cordill

- 1 iarda (0,9144 metres) de cinta de carrosser

• Desenvolupament:

S'ha de construir l'estructura més alta i estable possible amb només el material que s'ofereix per grup i durant ni més ni menys que 18 minuts exactes.

• Normes:

- 4 persones màxim per grup

- Es pot realitzar la dinàmica a qualsevol edat

- No es pot utilitzar res més que el material cedit per aguantar l'estructura.

- El marshmallow ha d'estar al cap damunt de l'estructura i sencer.

- No cal utilitzar tot el material cedit, ni tampoc tots els elements, it's up to you.

- L'estructura ha de ser estable i es desqualificarà si cau.

- Es desqualificarà l'equip que als 18 minuts exactes no s'hagi apartat de la seva estructura.

L'última norma és molt estricte!! Quan jo vaig realitzar la dinàmica el meu equip va quedar desqualificat per 2 segons de més! 2 SEGONS! :O

Mireu, aquesta va ser la nostra estructura:

La podeu trobar al meu instagram.

Un altre punt de vista.

Una gran curiositat és repetir l'experiment al cap de un temps, per veure si s'ha millorat l'estructura construida!

La dinàmica és tan famosa que fins i tot té un lloc web: 

http://marshmallowchallenge.com/Welcome.html

I no només això, us he parlat mai de les TED Talks? És una pàgina web on hi trobareu conferències de tot tipus, de tots els temes i sobretot... MOLT MOLT INTERESSANTS!

Doncs vegeu, hi ha una xerrada sobre the marshmallow challenge!! El conferenciant és Tom Wujec, i la conferència s'anomena "Build a tower, build a team". Actualment encara no hi ha els subtítols en català, però els podreu trobar en anglès, castellà... i pels més valents sense subtítols!!!!

En el vídeo ens explica els errors típics dels adults i ens dóna alguns consells a tenir en compte en els processos d'innovació.

En petit resum, explica com l'aprenentatge de processos nous requereix de prova i error, és a dir, d'EXPERIÈNCIA.

Els adults tendim a organitzar els 18 minuts en orientar el problema o repte, llavors planificar la construcció per passar la major part del temps construint l'estructura d'espaguetis, corda i cinta.

Molt curiós com els adults intentem optimitzar el temps d'execusió pensant racionalment al principi com podria sostenir-se la torre encomptes de posar les mans a la massa!

Però, i els nens què fan??

A la conferència també parla de com afecta negativa i positivament a les persones la possiblitat d'adquirir incentius; de com utilitzar les nostres pròpies habilitats per facilitar el treball als altres...

Si vols descobrir perquè un grup de parvulari construiria sempre una torre més alta que un grup d'universitaris... no dubtis en clicar l'enllaç de TED i veure el vídeo!!

El que ens queda per aprendre dels petits!! 

Fototeca d'estructures que he trobat interessants:

Font

Font

Font

Font

Font

Animeu-vos a provar-ho amb el vostre equip de treball!! Us sorprendrà!!!!!